La Batllia ha processat per blanqueig tant a l’exdirectiu de la constructora brasilera Camargo Correa, Fernando Dias, com a Higini Cierco i altres directius de BPA pel presumpte blanqueig en connivència entre la constructora i el banc. S’han encausat responsables del banc perquè presumptament van col·laborar a dissenyar el laberíntic engranatge financer d’ocultació dels diners que la constructora utilitzava per subornar polítics i funcionaris a canvi d’aconseguir concessions d’obres públiques multimilionàries. El batlle Joan Carles Moynat ha encausat a vuit dels exdirectius de Banca Privada, entre els quals figura el màxim accionista Higini Cierco. Així ho recull ElPaís.
Per a entendre aquesta història de maletins i política, blanqueig i suborns amb la tercera constructora de Brasil i un banc d’Andorra cal remuntar-se a juliol de 2015. Un tribunal federal de Curitiba (el Brasil) sentència que Camargo Corretja va integrar entre 1998 i 2014 un càrtel corrupte amb altres quatre gegants llatinoamericans de la construcció per a repartir-se les adjudicacions públiques de Petrobras, la petroliera brasilera que l’any passat va apuntar un benefici rècord de 33.023 milions de dòlars. Aquesta és la lliga que es jugava.
Batejat com a G-5 o Club del tennis, els membres d’aquest grup secret de constructores també tenia com a membres Odebrecht, Oas, Andrade Gutierrez i Queiroz Galvao. Les constructores van desemborsar suborns d’un 3% de l’import de les obres que volien obtenir a executius de Petrobras. I aquí és on entre en joc l’hermètic mecanisme financer conegut com les “regles de joc club” per a amagar com s’enviaven els diners per als suborns. I aquí entra BPA. Normes que tenien sempre un element comú: la firma de contractes simulats amb societats pantalla, emissió de factures falses i utilització de comptes bancaris de tercers i comptes xifrats. La col·laboració entre BPA i Camargo havia de servir perquè no es pogués seguir el rastre dels diners que s’utilitzaven per al suborn.
El mecanisme també va recórrer als denominats doleiros, canvistes il·legals que recapten fons en efectiu de comerços i empreses brasileres i que haurien estat usats per a esborrar el rastre dels suborns. A través de la seva constel·lació de comptes opacs en la BPA, Camargo Corretja va compensar fons –un sistema de blanqueig- a aquests canvistes. Per la seva estructura invisible dels doleiros van circular 48 milions.
Com van establir suposadament BPA i Camargo el sistema per amagar el rastre dels fons? Camargo aconseguia diner ‘cash’ al Brasil. S’obtenia del diner negre de comerços i empreses al Brasil. Com era diner fora del radar, s’acabava utilitzant per pagar els suborns en metàl·lic i no deixar cap rastre. En els comptes de Camargo a BPA es compensaven aquests diners i s’amagava la ruta amb societats pantalla perquè no se sabés qui era qui pagava ni qui rebia.
Camargo Correa assegura que “no hi ha una demanda contra l’empresa” a Andorra i considera que la recerca al Principat afecta a un exdirectiu que es va desvincular de la companyia “fa gairebé una dècada”. “Tots els actius de la Constructora Camargo Corretja estan degudament registrats en els seus llibres de comptabilitat”, han indicat a a través d’un portaveu.
A més de l’exdirectiu de la constructora processat a Andorra, Fernando Dias, el focus de la recerca afectava l’antic executiu Pietro Francesco Giavina. L’afer es va tancar per la seva defunció. Els dos van ser arrestats al 2009 en el marc del cas Castillo de Arena, que va investigar una xarxa de suborns i finançament de campanyes electorals a canvi d’adjudicacions al Perú i el Brasil. El Tribunal Suprem d’aquest últim país va arxivar la causa en 2011 després d’anul·lar les punxades telefòniques que fonamentaven les acusacions.
Camargo Correa és un conglomerat que va arribar a tenir presència en 22 països amb ramificacions en la indústria energètica, els ports i aeroports, va confluir amb la també brasilera Odebrecht en l’afer dels suborns. Odebrecht va convulsionar els fonaments de Llatinoamèrica després de confessar que havia destinat 682 milions a comprar voluntats de funcionaris, presidents i primers ministres de 12 països.
