El ministre d’ordenament territorial, Jordi Torres, ha facilitat les dades del nombre de línies telefòniques que s’han interceptat per ordre judicial. En total han estat 558 línies punxades des del 2006, de les quals 37 corresponen al 2020 (fins al 27 d’agost). Les 558 punxades es van fer per ordre de 195 instruccions judicials. Les dades han estat facilitades després que el conseller socialdemòcrata Roger Padreny entrés una pregunta parlamentària sobre l’ús de la màquina per fer escoltes.
En la resposta també s’explica com s’articula el sistema d’escoltes. Existeix un protocol d’actuació entre les direccions del Servei de Policia i d’Andorra Telecom que regula el funcionament entre les dues entitats. De forma resumida el procediment d’intercepció de comunicacions segueix les fases següents. El Batlle emet dos oficis. Un per Andorra Telecom i un pel Servei de Policia. Andorra Telecom realitza l’aprovisionament de la intercepció de la línia o servei. Posteriorment el Servei de Policia rep la clau que permet dur a terme la intercepció requerida per manament judicial a comptar de la data d’inici i fins a la finalització automàtica establerta per l’aute judicial.
El servei de policia crea el cas i amb la clau facilitada per Andorra Telecom es donen drets als policies que han de tractar la causa. Transcorregut el termini fixat pel Batlle, automàticament queda interrompuda tota intercepció de les comunicacions. El Servei de Policia no pot tècnicament fer una intercepció per la qual no hagi rebut la clau d’Andorra Telecom, facilitada sota manament de les autoritats judicials.
Intercepcions telefòniques des del 2006 fins al 2020.
Resum del cost del sistema d’escoltes telefòniques.
