Oriol, un resident de 29 anys, va posar-se en contacte amb Poble Andorrà per tal de fer visible una problemàtica que pateixen ell i la seva parella des de fa uns mesos. Van tenir un fill que va néixer 3 mesos abans que es complissin els 9 mesos d’embaràs. Oriol va criticar que se sentien sols per part de les institucions, ja que no van rebre ajuda per poder gestionar el seu problema.
Tot va començar quan Oriol i la seva parella, en veure que ja gaudien de certa estabilitat, van voler tenir un fill. Per tal d’adequar-se a les circumstàncies que això suposa, la parella va buscar un pis més gran. Tasca que van haver de posposar pels elevats preus de l’habitatge al Principat. Els demanaven avançaments de 4 mesos i uns preus massa alts. “No ens podíem permetre aquest pas”, explica Oriol. Finalment, van decidir que tindrien el fill i que anirien solucionant la qüestió de l’habitatge en el futur pròxim.
El nadó va néixer, però 3 mesos abans que es complissin els 9 mesos. La situació els va agafar d’imprevist i van dirigir-se ràpidament a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Segons explica Oriol, no s’esperava que a l’hospital no hi hagués assistència per a parts tan prematurs i van haver de portar al nadó en helicòpter a l’Hospital Sant Pau de Barcelona.
Durant els 3 mesos posteriors al naixement del nadó, els pares van haver de quedar-se a Barcelona. En aquell moment, començaven a sentir-se sols, ja que no van rebre cap ajuda consistent de cap lloc. Es van quedar un temps al pis d’uns familiars a Barcelona. Quan s’apropava Nadal, van tornar a Andorra. Això sí, havent de tornar amb freqüència a Barcelona (amb la despesa que suposa) per tal que els metges poguessin fer el seguiment de l’estat del nadó perquè al Principat no es disposen de mitjans per tractar aquests casos.
Els viatges a Barcelona, la pujada dels preus del lloguer (que els arriba a quasi 700 euros), l’elevat preu de la llum i que la mare del fill no cobrava el 100% del sou perquè es troba de baixa són els principals arguments pels quals la família acabi per marxar d’Andorra. A més a més, se sumava el fet que Oriol disposava de 28 dies de baixa per paternitat, el qual era insuficient per tenir cura de la seva parella i del seu fill.
Davant aquesta situació van acudir a l’assistenta social. Els van oferir tres possibilitats: una ajuda de 100 euros mensuals si la mare es quedava a casa, que només treballés un dels pares o que acudissin al metge de capçalera per veure si els hi podien allargar la baixa. “Cap opció la veiem viable”, lamenta Oriol. La baixa de la seva parella s’acaba al maig i després de sondejar totes les possibilitats, veuen molt difícil quedar-se a Andorra.
Si es ke… de donde no hay no se puede sacar. Andorra un país rercermundista y ke mira por el culo de los refugiaditos em vez de mirar a loa suyos. Me suena esto… Andorra es un cacho de España.ke.se despegó? O es realmente parte de.este país? Por ke en ambos pasan las mismas mierdas… siglo 21 y ke no tengamos un hospital y medicos decentes, un govierno dcente. Ke prefiere gastarse lanpasta em rotondas, campos de futbol, pisos y xalets de lujo y calles bonitas… ascooooo extremo le tengo ya a mi país. Asco y pena…
Maria Teresa si Andorra es el teu país comença per escriure amb catala Després mira el entorn dels altres països i compara avans de parlar Son temps difícils per tothom avans de despòtricar i parlar sense to ni so. Les crítiques han de ser constructives i sobre la realitat Espero que entenguis el meu escrit que esta fet en la llengua del teu país Andorra que dius que es el teu i o dupto. Que tinguis un bon dia
Que s’en vagin a viure a Barcelona, i es trobaran la llum el doble de cara que Andorra, i els pisos a Barcelona minim 1.200 euros… i llavors que es queixin a Barcelona.
Tothom es queixa d’aqui quan a fora estan mil cops pitjor que aqui.
Segur que estan pitjor?
Crec que estàs molt equivocat! Per començar que es a Catalunya on han hagut d’atendre aquest nadó prematur, si hagués nascut a Andorra (amb la precarietat hospitalària existent i de recursos, possiblement no estaria viu). Aquest nadó en qualsevol altre país d’Europa tindria moltíssimes ajudes i facilitats a la família, per ajudar a que els seus pares poguessin tenir (després del mal tràngol) el mateix inici que tota la resta de nadons.
No es novetat que els pisos a Andorra estan a l’Indole de Barcelona, i Andorra per sorpresa de molts, no es que hi hagi grans sous.
Positiu? A Andorra paguem molt pocs impostos això si, però a canvi de tenir un estat del benestar MOLT precari i inexistent.
I passa en molts sectors. No hi ha ni sindicats de treballadors ni ajudes dignes per als necessitats (que no que us sembli el contrari, n’hi ha molts a Andorra)
Aquí, qui es ric, es fa més ric, però qui es pobre, es fa encara més pobre. No us enganyeu.
És una llàsitma que no estiguis ben informat…
Que a altres països estiguin pitjor, no vol dir que a Andorra no es puguin fer les coses millor, aquest nadó prematur i aquests pares desesperats, podríem ser qualsevol de nosaltres, i estan buscant veu i ajuda ja que no saben com portar la situació, i no se’ls està ajudant gairebé, un mínim de respecte i si més no difondre, tots plegats fem força, perquè el govern d’andorra inverteixi en allò que realment si és necessari.
Simplement la meva opinió.