La Batllia va donar la raó a la noia musulmana a la qual se li impedia entrar a l’escola andorrana amb el vel. La sentència va establir que el reglament de l’escola no podia vetar l’accés amb símbols religiosos perquè vulnerava els seus drets a l’educació i a la llibertat religiosa. Com no hi ha cap llei que ho prohibeixi, segons la Batllia, el reglament no pot limitar els símbols religiosos a alumnes o professors.
Govern va recórrer la sentència i per tant no es ferma. Es troba ara en mans del Tribunal Superior que haurà de decidir si confirma la decisió de la Batllia o la rebutja. Es tracta d’una decisió molt important perquè en cas que el Superior doni la raó a la noia s’obre la porta a que demani una indemnització a l’Estat pel fet que s’hauria vulnerat el seu dret a l’educació i a la llibertat religiosa durant mesos.
L’afer té tots els números, segui quina sigui la sentència del Superior, d’arribar al Tribunal Constitucional, però la reclamació d’una hipotètica indemnització ja es podria fer automàticament un cop la sentència de la segona instància sigui favorable. Seria un afer complicat pel que significa l’avaluació econòmica de la vulneració d’un dret, però encara no s’ha arribat a l’estadi, segons fonts properes al cas, perquè s’està pendent del Superior.
Ara ja és veu per on anaven els tiros: “la pasta”. No és una qûestió de fe sinó de diners. En el seu cas, la millor barreja
La vida es dura i la cara també
La vida es dura i la cara també