La ‘lluita d’egos’ que va derivar en què el concurs del telefèric de Carroi quedés desert

Setmanes abans que arribés la data de finalització per presentar-se al concurs per a la concessió del telefèric del Pic de Carroi tant les empreses com el comú d’Andorra la Vella sabien que no hi hauria aspirants. En diferents reunions havia quedat clar que el plec de bases, a ulls de les empreses que realment podien fer el projecte i que són bàsicament Doppelmayr i Poma, feia inassumible econòmicament el projecte.

Hi havia dues formes de solucionar-ho. O bé les empreses presentaven una carta demanant que hi hagués un replantejament i possiblement un allargament del termini o bé el comú havia de fer el pas directament. Les dues parts, segons fonts pròximes al cas, van decidir que era l’altre qui havia de fer el primer moviment. Així la ‘lluita d’egos’ de no voler ser el primer en ‘doblegar-se’ per als canvis va portar que el concurs acabés desert.

En el plec de bases hi havia diferents aspectes tècnics que els aspirants consideraven inviables econòmicament i fins i tot alguns es veien inaplicables a nivell operatiu. El plec de bases es va mantenir inalterable i quan va arribar la data no hi va haver ofertes.

El comú d’Andorra la Vella es va mostrar especialment molest perquè Doppelmayr presentés una carta el dia de la finalització del termini on amenaçava amb els tribunals en cas que hi hagués un aspirant. L’acció té una lògica jurídica, segons les fonts consultades. Com Doppelmayr porta vint anys darrere d’aquest projecte i no es presentava perquè el considera inviable tal com està plantejat no es volia que l’oferta d’un tercer portés a canviar a posteriori les condicions. És a dir. Que una empresa es presentés amb l’objectiu que un cop guanyat el comú no tingués més remei que refer les condicions per fer assumible l’obra com sovint passa en l’obra pública. Per impedir que això tingués lloc es va advertir que en cas de concessió s’aniria als tribunals.