El 16 de juny del 2014, la societat Gestions i Explotacions Turístiques va formular una demanda contra la societat Perquè Sí, SL i contra els Srs. Pere López Agràs, Oliver Nils Alís Rojas, Alejandro Jiménez Fernández, Jordi Peguero Guardiola, Jonatan Fontan Valero i Bruno-Antoni Vilares Meneses, en què reclamava el pagament dels lloguers deguts i la realització de les inversions pactades (148.000 euros) per cedir la gestió el negoci de l’antiga discoteca Tabola de la Massana (atorgat el 7 de novembre del 2012). Posteriorment va demanar la resolució del contracte.
El 2020, la Justícia estimava parcialment la demanda en relació amb els lloguers impagats, condemnant els demandants a pagar solidàriament 36.107, 65 €, desestimava la reclamació per les inversions no realitzades, i estimava parcialment la demanda pel pagament de les despeses efectuades per la neteja dels desaigües i la instal·lació d’ambientadors (2.750,19 €). El contracte es donava per resolt.
El reclamant va continuar litigant perquè defensa que en la clàusula 12 del contract , els gestors s’obligaven a realitzar, en el termini de 6 mesos, les inversions de millora a les instal·lacions, així com de millora i de reposició del parament i material del pub per un valor de 148.000,00 € com a mínim.
Les diferents instàncies judicials no li han donat la raó perquè entenen que el contracte contemplava que la falta de les inversions donava lloc a la resolució del contracte, però en cap cas citava cap altra penalització per l’incompliment.
El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs d’empara de la societat Gestions i Explotacions Turístiques perquè “no es pot considerar com a il·lògica la resolució d’un contracte quan la societat recurrent mateixa aporta la prova de l’incompliment d’una de les seves clàusules, la qual ha de derivar en aquesta resolució, ateses les disposicions expresses del contracte esmentat”.
