En el cas que examinava la Batllia, la discussió principal que planteja una empresa és que el preu qu eoferia per un servei de fotocòpies per a un comú era més baix que el de l’empresa guanyadora. La Justícia considera que no té raó perquè són dues magnituds (les ofertes) que són difícilment comparables, ja que la proposició qui recorre no es va ajustar en realitat a la demanda de pressupost que va fer el Comú, ja que es refereix al preu per còpia impresa, mentre que l’Administració exigia el “preu per còpia per cada revelat”. El fet de ser criteris no homogenis és clau en el quadre comparatiu que van fer els òrgans tècnics comunals.
La dificultat de comparar el preu ofert per ambdues parts s’incrementa pel fet que no totes les còpies en color utilitzen tots i cadascun dels colors primaris, com afirma l’empresa que va guanyar el concurs. Encara que l’oferta del recurrent sigui la més econòmica, s’han de tenir en compte, segons la sentència, igualment els altres criteris que ha ponderat l’Administració i que també es discuteixen en aquest procés.
Per exemple,la màquina impressora oferta pel recurrent no disposava del llenguatge d’impressió IPDS, que era un dels exigits en la sol·licitud de pressupost, de manera que aquesta circumstància ja justificaria per sí sola l’exclusió de la proposició. Per contra, la màquina de l’adjudicatària permetia incloure sense dificultat els llenguatges post script i IPDS, inicialment previstos com a opcionals.
D’altra banda, les prestacions del servei tècnic de l’adjudicatària eren superiors, com afirma la sentència apel·lada, i el mateix es pot dir de la represa de la maquinària preexistent del Comú, que la guanyadora
incloïa en la seva oferta, mentre que el recurrent va ometre aquesta qüestió. En concret, l’adjudicatària va oferir 15.000 revelats de color i 30.000 en negre sense cap càrrec.
Una valoració conjunta d’aquests criteris porta a la conclusió que la decisió del Comú no apareix com manifestament errònia o arbitrària, sinó que s’inscriu dins del marge de discrecionalitat de què disposa
l’Administració en aquest procediment d’adjudicació directa del contracte. En conseqüència, “és procedent desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada”.
