Els aforats són aquelles persones que gaudeixen d’una protecció jurisdiccional i d’unes garanties suplementàries a la resta dels mortals. El fonament o el motiu d’aquests privilegis són diversos i generalment justificats. Popularment, la figura més coneguda i amb certa fama és la immunitat diplomàtica. Ara bé, no es limita únicament a dit sector o àmbit sinó que són nombroses les funcions que disposen d’un plus de cobertura legal. Tradicionalment, la immunitat s’ha concebut i pensat per a protegir les persones que pel seu càrrec o funció són susceptible de persecució política. Es cerca, en particular, que aquells càrrecs dotats d’alguna forma d’immunitat puguin desenvolupar les seves funcions amb plenes garanties, independència i imparcialitat.
La gran majoria d’Estats democràtics, per no dir tots, s’han dotat de normes relatives a la immunitat des de fa temps. Com no podia ser altrament, Andorra també disposa d’aquests mecanismes de protecció que són absolutament necessari en un Estat de dret, democràtic i social.
La immunitat, però d’un altre tipus, és la que es buscarà entre la població a través de les proves d’anticossos que s’han començat a realitzar. Així, cal destacar la rellevant tasca de les corporacions comunals amb la constitució dels punts de control coneguts com a “Stop Labs”. De fet, l’administració en el seu conjunt treballa de forma intensa i continua d’ençà l’inici de la crisi sanitària a fi de garantir uns serveis públics òptims. En especial, el Govern s’ha il·lustrat per la seva capacitat a gestionar la situació amb la elaboració de texts normatius, compareixences diàries i nombre d’altres accions.
De la mateixa manera, els Comuns no han cessat la seva activitat. Més aviat el contrari. Periòdicament, s’ha celebrat juntes de govern, sessions de comú, diverses reunions i actuacions per facilitar el dia a dia dels ciutadans. Respecte de les administracions especials i sanitàries, ni cal mencionar els esforços i els sacrificis realitzats dia a dia. El conjunt de les administracions, sense dubtar-ho ni un minut, han garantit la continuïtat dels seus serveis treballant intensament, sense descans, amb sentit de la responsabilitat i al servei de la ciutadania.
Del conjunt d’accions del Govern cal destacar la concepció i el desplegament d’un marc jurídic específic per a fer front a la pandèmia. El conjunt de normes dictades demostra clarament que el dret és viu, flexible i que pot adaptar-se de forma relativament ràpida a noves situacions. El dret reacciona a esdeveniments exteriors adoptant noves formes, figures i desplegant nous efectes. La flexibilitat arriba fins a extrems que, en ocasions, escapa inclòs al control del legislador. Veiem aparèixer, de forma inèdita, una nova tipologia d’immunitat fins ara desconeguda i força atípica. En aquests dies de crisi sanitària i econòmica sense precedents, totes les administracions, com s’ha apuntat, han multiplicat esforços i feina. Totes? No. Una en particular resisteix a la tendència descrita i sembla haver desenvolupat una immunitat natural al servei que deu al ciutadà i a la represa de l’activitat. Més preocupant encara, és que l’administració en qüestió constitueix un dels pilars essencials d’ un Estat de dret com ho és a Andorra: la justícia.
En un primer moment, és cert, va adoptar quantes mesures eren necessàries per tal de limitar la propagació del virus. Però s’ha ben acomodat d’ençà aquells dies de març. La immunitat ha estat total. La activitat gairebé nul·la llevat guàrdies i unes poques urgències inajornables. Per la resta? Res. Silenci absolut. Però és que, per a major desconcert, i a paraules recents d’alguns dels seus representants, semblaria que no tenen cap pressa en reprendre l’activitat tot i que constitueix una institució cabdal en aquests moments difícils. Obvia la seva missió essencial d’estar al servei del ciutadà, tal com ho fan totes les altres administracions. I la gravetat de la situació sanitària no pot ser cap excusa, en el moment en que Govern publiqui normes de protecció ja aplicades per altres serveis públics. No voldríem pensar que el fet de tenir un lloc de treball, que no pot ser objecte de suspensió temporal del contracte laboral atorga certa tranquil·litat que portaria a no donar-se massa pressa. Amb tot, una adaptació innovadora, interessant i digne d’estudi de la immunitat jurisdiccional. De ben segur es descobrirà abans una vacuna per la COVID-19 que no pas per la immunitat desenvolupada per la nostra administració de justícia .
SIRIUS
