La ‘guerra’ mediàtica Espanya-Catalunya sobre Oriol Mitjà esquitxa Andorra

El digital cita fonts de l’executiu andorrà “que han alertat de la “ruptura” de la col·laboració entre l’Executiu de Xavier Espot (Demòcrates per Andorra) i el científic català. “Han trencat i Mitjà no apareix per cap costat”, expliquen. Aquest mitjà ha preguntat al Govern d’Andorra per la col·laboració. El gabinet d’Espot ha preferit no respondre, encara que sí ho han fet fonts pròximes a l’Executiu. “Mitjà mai va tenir contracte d’assessor”. Cal recordar que Mitjà, sobretot per imatges com la que acompanya aquesta notícia on portava un llaç groc en la recollida d’un premi, sempre ha estat considerat com independentista encara que ell mai s’ha posicionat obertament.

El digital es pregunta “Per què no surt Mitjà (en les rodes de premsa del ministeri de sanitat), si era un assessor contractat del Govern andorrà? “Perquè no va figurar mai. Se li van fer consultes molt puntuals a l’inici de la crisi sense relació contractual”, han explicat les veus pròximes a l’Executiu andorrà”. ElEspañol-Crónica Global recorda que Andorra no va entrar en l’estudi que estava fent Mitjà sobre la Covid-19 i que el viròleg tampoc ha tingut cap paper en el cribatge massiu fet al país. Aquí cal recordar però que a l’inici de la pandèmia Mitjà va ser el principal impulsor d’aquesta via per a fer tests a tota la població.

Mitjà ha assegurat en el seu perfil de Twitter que els resultat els faran públics quan se superi el procés regulador. La piulada remarca que “ja tenim resultats de l’estudi Covid-19! Un esforç titànic de 150 investigadors per a visitar a 3.000 persones i fer la gestió i anàlisi de dades. Els farem públics quan superem el procés regulador. Sento no poder dir més”. L’assaig clínic ha comptat amb un equip de 150 investigadors que han visitat a 3.000 persones que han passat la malaltia.

L’estudi està fet en ‘suposadament’ col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Institut Català de la Salut, el Centri d’Estudis Epidemiològics sobre els Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya i l’Hospital Germans Trias i Pujol i l’aprovació de l’Agència Espanyola del Medicament i de l’Organització Mundial de la Salut. El ‘suposadament’ prové del fet que el dubtes sobre el suport a l’estudi és part dels motius que diferents mitjans de comunicació espanyols han fet per criticar-lo.

Oriol Mitjà creu que hi ha una campanya de desprestigi per part d’alguns mitjans de comunicació i ho exemplifica en un article molt dur de El País contra l’estudi. El mitjà espanyol va fer unes acusacions molt fortes on s’indicava que l’estudi ara acabat s’havia fet amb anuncis “que han demostrat ser inexactes”. El diari atacava el treball dient que ni tenia l’aval de l’OMS, ni havia rebut diners dels Gates, ni d’un consorci internacional. El País el situa com una feina només de la Generalitat i el defineix com “les falses promeses de l’assaig estrella de Mitjà i Clotet sobre el coronavirus”.

Aquest article va provocar una resposta de Mitjà on lamentava que El País hagués fet un article d’aquest tipus sense ni tan sols haver esperat a que l’estudi es finalitzés. Va destacar que estava patint una “obsessiva cantarella acusatòria” . LA piulada del viròleg va ser: “El día que mi respetado diario @el_pais publicó un artículo de prensa amarilla!, o ¡cómo @CristianSeguraA cae el el dualismo maniqueo con su obsesiva cantinela acusatoria incapaz de juzgar con honestidad sin los prejuicios de su propio pensamiento!”.

La tasca d’Oriol Mitjà com a assessor de la Generalitat i les seves crítiques a com el govern espanyol estava gestionant la pandèmia el van convertir en icona de l’independentisme, tot i que ell sempre ha volgut fugir d’aquest escenari. Però al mateix temps que va passar a ser idolatrat per uns va convertir-se en ‘l’enemic’ dels altres. Twitter és un camp abonat perquè la ‘guerra’ entre independentistes i unionistes es desenvolupi a cop de comentari. Mitjà va enlairar-se fins els núvols mediàtics poc després d’iniciar-se la pandèmia, però és cert que la seva estrella s’ha anat apagant des de fa setmanes. Els atacs per la suposada politització de la seva feina i un cert desencís envers els tractaments amb hidroxicloroquina a mesura que ha anat avançant la pandèmia han fet que estigui més en el focus mediàtic pels atacs unionistes i les defenses independentistes que no pas per la seva tasca científica. Finalment, els resultats i l’acollida de l’estudi que acaba de finalitzar seran clau per saber quin serà el dictamen final sobre la seva tasca a la pandèmia.