Els moviments de diners de la presumpta xarxa internacional creada per l’exministre Eduardo Zaplana continuen investigant-se per part dels investigadors del conegut com a cas Erial. Els últims avanços de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han permès determinar, a través de dos informes recentment aportats, el recorregut de 20 milions d’euros entre els comptes de BPA a Andorra (deu milions) i Luxemburg, tots ells pertanyents a l'”organització criminal” que els atribueix la jutge.
La causa indaga en una suposada trama liderada pel també expresident de la Generalitat per al cobrament de comissions il·legals a través de l’adjudicació del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana i de les Inspeccions Tècniques de Vehicles (ITV). Quantitats que s’haurien desviat a diverses societats estrangeres amb la finalitat de blanquejar-les i, posteriorment, repatriar-les a Espanya.
La societat matriu en tot aquest assumpte és Imison Internacional, la suma total del qual de fons entre els anys 2005 i 2009 a va arribar a ser de 11,2 milions d’euros. Constituïda a Luxemburg i gestionada per Beatriz García Paesa, la neboda de l’espia Francisco Paesa, la Guàrdia Civil creu que no sols va jugar un important paper com a societat pantalla, sinó com a “vehicle corporatiu” a l’hora de materialitzar el pagament de les presumptes comissions, de canalitzar diners opacs i d’aglutinar un ampli conjunt d’actius.
Per a la seva constitució, el que fos director general de la Policia, Juan Cotino, va lliurar 640.000 euros en efectiu, segons va declarar García Paesa i mantenen els investigadors. A més, la família del també expresident de les Corts va transferir a Imison 6,4 milions de comissions il·lícites –en contraprestació per adjudicacions dels parcs eòlics i les ITV– des de Sedesa, segons la UCO.
Però ara existeix una clau més, i és el recorregut dels diners –la major part en efectiu– que es va moure des de BPA Andorra, tant a aquesta societat com a unes altres. L’origen de les quantitats que van passar a través de BPA –gairebé 10 milions d’euros– continuen sent un dels grans interrogants de la recerca, però el seu destí sí s’ha anat concretant. Mitjançant comptes administrats pel col·laborador de Zaplana Joaquín Barceló, es van produir diverses transferències des de societats pantalla de Panamà (Puncak Services i Merceron Investments). D’aquí, gairebé cinc milions van passar a Imison.
La resta va continuar en comptes de BPA usant més empreses fantasma panamenyes per a, finalment, ser retirat en efectiu –fins a 2,3 milions segons els investigadors–. El mètode utilitzat i que permetia la banca privada andorrana és l’anomenat sistema de compensació: una persona que disposa de diners en metàl·lic li ho dóna a algú que ho necessita de manera urgent sense desplaçar-se al banc davant la presència d’un gestor de l’entitat. Qui rebia els diners ordenava llavors un traspàs del seu compte a qui li ho havia aportat i el gestor del banc realitzava els assentaments d’ingrés i reintegrament.
