Fins fa només unes setmanes la corba del coronavirus al món no parava de pujar amb petits alts i baixos, els casos nous diaris d’abril van pujar respecte als de març; els de l’estiu van superar als de la primavera i l’hivern ha batut tots els rècords. Però la direcció de la corba ha canviat. S’encamina cap a sis setmanes consecutives de baixada en diagnòstics i tres en morts en el que ja no es pot considerar estadística, sinó una tendència clara.
Els tres factors fonamentals són les restriccions en la majoria de països, el canvi de clima per l’estacionalitat i la incipient arribada de les vacunes, tot i que aquest últim és encara menys important perquè el procés és molt lent a escala mundial.
El que és indiscutible és que aquest sumatori és cada vegada menor. Segons les xifres de l’OMS, la pandèmia va tocar sostre la setmana del 4 de gener, amb més de cinc milions de positius nous. La setmana passada, l’última per la qual hi ha dades consolidades, aquesta xifra va baixar a gairebé la meitat: 2,7 milions dels 110 milions de diagnòstics que suma ja la pandèmia. I aquesta seguirà baixant, de ben segur. La tendència de les morts és similar, però va amb retard: es va instal·lar en un altiplà l’abril de 2020, que es va mantenir més o menys estable fins a l’octubre. Amb l’hivern de nord es van disparar les morts, que van aconseguir el seu màxim en l’última setmana de gener: més de 98.000 nous. La setmana passada van ser 82.538 i sumen gairebé 2,5 milions des de l’inici de la crisi.
