Una funcionària va demanar continuar treballant per a l’administració encara que ja havia arribat als 65 anys. Treballava al Departament d’Empresa, Comerç, Desenvolupament, Seguretat i Qualitat Industrial i Transports i el director va fer un informe favorable a la seva continuïtat. Govern va mantenir la prohibició de continuar treballant perquè “la jubilació obligatòria està fixada als 65 anys i la relació de treball només es pot perllongar mitjançant acord de les parts. En aquest cas, no ha existit aquest pacte, ja que l’òrgan competent (Funció Pública) ha denegat la continuïtat de l’agent en el seu lloc de treball”. I afegia que “encara que l’informe del Director del departament fos favorable, aquest no és vinculant i no condiciona la decisió administrativa”. El motiu fonamental de no permetre la continuïtat era que calia reduir despeses administratives per l’alt cost de la pandèmia.
En primera instància, el recurs de la dona va ser rebutjat. I l’afer va arribar al Tribunal Superior que recollia que “la jubilació obligatòria dels funcionaris i dels treballadors públics del Cos General es produeix en arribar a l’edat de 65 anys, i que, malgrat això, el funcionari i l’Administració poden acordar la prolongació de la relació de servei per períodes màxims d’un any, de caràcter renovable, fins arribar als 70 anys d’edat” En el cas que s’examina, “resulta evident que aquest acord
de voluntats no s’ha produït, ja que la Secretaria d’Estat de Funció Pública ha denegat el perllongament que va sol·licitar la recurrent”.
El Superior rebutja la petició de la dona perquè és Funció Pública i no un cap de departament qui decideix si es renova una persona més enllà dels 65 anys. I s’indica que el motiu defensa per Govern (reducció de despesa per la pandèmia) és un raonament justificat.
