Les xarxes socials estan recollint durant tota la jornada la preocupació de ciutadans que consideren que les aglomeracions que s’estan produint en els carrers pel Pont del 12 d’octubre poden empitjorar la situació sanitària, prou complicada actualment. Els comentaris fan referència al fet que amb una incidència tan alta de la pandèmia el nombre de casos encara pot anar més enllà per les concentracions de persones a les Avingudes Meritxell i Carlemany.
El Pont ha portat l’arribada de milers de turistes que han omplert els aparcaments i els carrers. Les imatges s’han viralitzat per la xarxa i han causat preocupació entre aquells que consideren que en aquests moments és més important protegir la ciutadania del país i evitar un possible confinament total que no pas permetre l’arribada massiva de turistes.
Un dels elements que s’ha viralitzat en aquest sentit és la carta d’un sanitari, Santi Cortés, que ja no viu a Andorra però que ha mostrat la seva preocupació per les imatges que li estan arribant de les aglomeracions de gent als carrers del Principat.
Bona tarda,
Actualment no visc a Andorra. M’estan passant fotos de l’actualitat mentre van a treballar. I sabent allò que està vivint a Andorra durant aquests dies amb un rebrot bastant important i veure aquestes imatges em fan pensar de si realment hi ha consciència d’allò que pot provocar ser portador de virus.
Em fa pensar que no han tingut un familiar molt greu a l’UCI a punt de morir, o algun familiar que s’ha mort a causa del coronavirus. Em fa pensar que no tenen por a contagiar als seus familiars, fills, avis, parella, a qui sigui. No m’ho crec.
També em passen imatges de gent (com aquesta que adjunto) sense la distància de seguretat o veure la mascareta per sota del nas.
Sóc Infermer a un Hospital de Catalunya al servei d’Urgències; he vist morir a gent tan gran amb patologies prèvies o sense patologies, gent jove molt greu, gent gran amb demència que es creia que els seus familiars els havien abandonat. Sense tenir temps a poder parlar amb ells per calmar-los, perquè no paraven d’entrar pacients per la porta amb insuficiència respiratòria greu que requeria oxigenoteràpia i inclòs intubació precoç per evitar una hipoxèmia greu. La part humana de la professió no la podies aplicar per augment de la pressió assistencial. Tot allò que hem passat: estrès, ansietat, que no podies arribar a tot. Ha sigut una experiència inoblidable. Ara, a Catalunya, hem tingut dies de molta pressió per augment de casos amb pacient amb necessitat de respiració artificial per poder salvar-lo. I això no acabarà mai si no es tenen les mesures de seguretat que es demanen.
I, veure aquestes imatges em fan patir, tant pels seus familiars, pels meus i per als treballadors de la sanitat d’Andorra.
Tinc familiars que són de risc i no surten al carrer per evitar el contagi, però això no es suficient.
No sé què en penseu vosaltres; però veure això per fotografies, em fa pensar, una vegada mes, que finalment el ministeri aplicarà l’estat d’alarma i perjudicarà treballadors, autònoms entre d’altres, a l’economia Andorrana: a tots.
Si us plau, feu consciència de les actituds i les conseqüències.
Gràcies per la lectura i espero les vostres opinions constructives i no destructives.
Carrers amb gent sense cap consciència, fumant i sense respectar les distàncies. I per més inri tot això davant d’una patrulla de la policia que ni es molesta en fer la seva feina. Després ens obligaran a confinar-nos. Tot plegat vergonyós.
I exactament què vols que faci la policia? Multar uns i els altres no? Si tanquen els bars i es donen les coses per emportar, en algun lloc se les han de prendre no? Segons tu, qué ha de fer la policia? escanyar encara més la gent? Perqué no li dones la culpa a qui la té, que és el govern i la seva mesura absurda i arbitrària de tancar bars i limitar horaris als restaurants, provocant que la gent hagi de menjar al carrer? No serà que els votes?
Quina vergonya. Després ajudes, ertos, rebaixes de lloguer i les butxaques més que ben plenes, i després dirant que ni han fet caixa. TOT una mentida. Veien aixi que es confini el Govern.
Com a sanitària, m’ofen enormement la manca de responsabilitat que te la gent. No em après res de l’altra vegada. Venen temps difícils, ara hi afegirem la grip i les malalties pròpies de l’hivern. El personal sanitari no pot mes, està esgotat. Amb prou feines ens hem recuperat de l’altra estocada i ja hi tornem a ser. Si us plau, posem seny i complim les normes, o ho pagarem car, i mes aviat del que ens pensem. No mirem cap a una altra banda, que el problema es greu.
Doncs comença tu també per no mirar a una altra banda, perquè no veig en la teva crítica cap queixa dirigida a qui en té la culpa, que és el govern amb les seves mesures absurdes i arbitràries, qué es pensaven, que en ple pont la gent, en no poder estar als bars ni més estona de la marcada als restaurants, agafaria el café i el corissant i s’esfumaria? No era previsible que tota aquesta gent que no absorveixen els locals es concentraria al carrer? Clar que a mi em sembla imprudent marxar de pont a un lloc ple de gent en plena pandèmia, ok. Però precissament com sanitària, (jo també ho soc), la primera queixa hauria d’anar dirigida al lloc correcte i la seva absència en el teu comentari, canta.
Jo estic confinada voluntàriament. M’agrada anar a fer un café de cafetería a les terrasses i veure el movimient de la gent, anar a caminar i veure botigues. Però des de fa un temps fins ara, ja no sociabilitzo, no prenc café de cafetería, no surto a gaudir d’Andorra, de l’aire, no vaig a veure a ningú de la familia, ni faig res. Estic a casa si o si per pànic a agafar el covid. Hipocondríaca? No ho sé. M’he tornat encara mès obsesiva amb la neteja. Espero no contagiar-me per por als problemes que tindré si quedo viva. El sistema nerviòs queda totalment tocat per la resta de la teva vida. Si anem més lluny el pots transmetre al teu fill, mare, cosins, tieta…
Jo estic confinada voluntàriament. M’agrada anar a fer un café de cafetería a les terrasses i veure el movimient de la gent, anar a caminar i veure botigues. Però des de fa un temps fins ara, ja no sociabilitzo, no prenc café de cafetería, no surto a gaudir d’Andorra, de l’aire, no vaig a veure a ningú de la familia, ni faig res. Estic a casa si o si per pànic a agafar el covid. Hipocondríaca? No ho sé. M’he tornat encara mès obsesiva amb la neteja. Tinc por de contagiar-me per els problemes que tindré si quedo viva. El sistema nerviòs queda totalment tocat per la resta de la teva vida. Si anem més lluny el pots transmetre al teu fill, mare, cosins, tieta…
Crec q ho fas molt be Raquel Toro 👏👏