Una accionista de BPA va presentar una demanda perquè se li havien rebutjat les seves peticions de ser indemnitzada ja que quan es va intervenir BPA va perdre el valor dels seus títols. La dona reclamava contra l’administració com a responsable de la fi de BPA. Considera que havia d’actuar quan Estats Units va enviar un avís l’any 2014, per no haver supervisat bé a BPA o perquè dies abans que fos pública la nota del Tresor que va acabar amb el banc no s’actués. La dona entén que “existeix un nexe causal entre l’actuació administració i la pèrdua patrimonial patida” perquè diferents organismes oficials tindrien responsabilitat en què el banc tanqués.
El recurs és contra Govern, UIFAND i AFA. Les administracions destaquen que “no existeix nexe de causalitat entre l’actuació administrativa i el dany que va patir l’agent” amb la pèrdua del valor de les accions. Indiquen que va ser la nota del FinCEN el que va provocar “un bloqueig de l’operativa de BPA com han recollit diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia, de
manera que les mesures adoptades eren proporcionades”. I la vigilància de l’entitat es va fer amb les auditories que BPA va presentar així que només es podia veure el que el banc volia.
El Tribunal Superior en la Sala Administrativa recull que “l’atribució a les autoritats administratives
de les facultats de supervisió sobre les entitats financeres no trasllada a aquelles, de forma automàtica, la responsabilitat per les actuacions que les darreres duguin a terme en l’exercici de la seva activitat privada. Només en el supòsit de que s’apreciï una manifesta omissió de les obligacions que les autoritats supervisores tenen atribuïdes, podrà determinar-se l’existència d’una responsabilitat patrimonial de l’Administració”.
S’indica que era BPA qui entregava les dades per al seu control on no sortien les irregularitats que van sortir a la llum després de la intervenció. “L’entitat financera aportava les dades comptables i els informes anyals d’auditoria, dels quals no resultaven anomalies, de manera que l’activitat de supervisió es va mantenir dins dels marges d’actuació que li eren exigibles”.
I la sentència destaca que Govern va fer tot el possible, quan va saber de l’existència de la nota que mataria BPA, per intentar aturar-ho. Els Estats Units, però ja havien decidit matar el banc i Andorra no tenia cap poder per fer-los canviar d’idea.
La Sala Administrativa del Tribunal Superior ha rebutjat el recurs de l’accionista de BPA.
Creo que la sentencia ignora que la autoridad de control no puede basar su actuación, unicamente, en los datos que le aporta la entidad financiera y de la auditoría que le facilita la propia entidad bancaria, pues entiendo que, entonces, esa autoridad hace una clara dejación de sus propias funciones de inspección y control.