La vacuna russa Sputnik V torna a ser al centre del debat després que l’agència reguladora sanitària del Brasil hagi alertat que l’adenovirus que utilitza aquesta vacuna podria replicar-se i, per tant, seria susceptible de provocar infeccions. El químic nord-americà Derek Lowe també ha afirmat a la revista Science Transnational Medicine que existeix la possibilitat que l’adrenovirus utilitzat en la vacuna Sputnik V tingui la capacitat de replicar-se durant la fase de producció. De la mateixa manera, Eslovàquia va mostrar fa diverses setmanes els seus dubtes respecte a la composició del fàrmac rus, fins al punt que va decidir frenar en sec el procés al·legant que la vacuna que els hi havia arribat tenia propietats i característiques diferents respecte del vaccí original Sputnik V que havia estat avaluat amb èxit per revistes científiques com The Lancet. El govern eslovac havia decidit comprar lots d’aquest vaccí malgrat estar pendent de revisió per part de l’Agència Europea del Medicament i va acabar donant marxa enrere en adonar-se d’aquestes incoherències. De fet, el primer ministre eslovac, Igor Matovic, va dimitir per haver decidit la compra de la vacuna russa sense consultar als seus socis del Govern.
Tal com les vacunes d’AstraZeneca i Janssen, Sputnik V funciona per l’ús d’un adenovirus com a vehicle per a fer arribar a les cèl·lules i produir la proteïna S del SARS-COV-2. D’aquesta manera, es pretén que el sistema immunitari reconegui al virus de la Covid-19 si la persona s’infecta i pugui reaccionar. Però, per tal que funcioni adecuadament, és necessari eliminar parts del genoma original de l’adenovirus perquè no pugui replicar-se en l’organisme humà i causar una infecció. Així ho afirma Marcos López Hoyos, qui declarava que “pots tenir vacunes amb vectors virals replicants o no replicants, però totes les d’adenovirus desenvolupades contra la Covid estan classificades com no replicants”. L’agència sanitària brasilera ha fet públic que “amb aquesta vacuna l’adenovirus sí que pot infectar les cèl·lules humanes i produir la infecció corresponent”. Tot i això, es destaca que el més probable és que la vacuna provoqui principalment refredats comuns i inofensius.
