Un home estava pagant 335 euros mensuals per l’arrendament d’un pis en un contracte del 2011. La societat propietària del pis va demanar que es liquidés l’abril del 2021. Hi havia tres motius. El primer perquè l’arrendatari no va pagar els lloguers que corresponien als mesos de novembre i desembre de 2020. El segon feia referència al fet que l’arrendatari havia incomplert el Pacte Vuitè del contracte atorgat, pel fet de tenir dos gossos a l’interior de l’habitatge i fer-hi sorolls en horari nocturn. I tercer, perquè havia causat danys a una bústia de l’edifici i s’havien rebut queixes. La Batllia va donar la raó a la propietat. El motiu fonamental és l’incompliment d’una prohibició directa de tenir animals a l’habitatge.
L’home es negava a entregar el pis i va recórrer. Al·legava que el fet de tenir dos gossos en la unitat immobiliària arrendada no pot justificar el seu desnonament, ja que la seva presència havia estat tàcitament acceptada per la propietat i no va incomplir cap condició essencial del contracte.
El pacte vuitè del contracte fixava que està prohibit: “Tenir a l’interior de l’habitatge llogat, animals de cap mena, així com tampoc emmagatzemar substàncies incendiàries, explosives o productores de males olors”.
El Tribunal Superior, en una sentència d’una major transcendència del que pot semblar inicialment, ha tombat la petició dels propietaris i ha acceptat el recurs. Per tant, s’ha fixat que tot i existir una prohibició expressa en el contracte per tenir animals, el fet de tenir-ne no és ‘directament’ motiu de finalització del contracte de lloguer.
La històrica sentència estableix que “tot i ser cert que en el contracte es va establir que l’arrendatari no podia tenir animals a l’interior del pis arrendat i que l’incompliment de qualsevol dels pactes dona lloc a la resolució del contracte, és procedent analitzar si en aquest supòsit concret l’incompliment d’aquest Pacte que, com es deriva de la seva lectura no es va establir només per la tinença d’animals, justifica l’acció resolutòria”.
Continua fixant que “en aquest cas concret i contràriament la decisió d’instància (Batllia), la Sala ha de donar una resposta negativa. D’una banda, perquè com hem dit el PacteVuitè relatiu a la prohibició d’animals domèstics, no es destina només a la prohibició d’aquests animals al pis, sinó que és una clàusula adreçada a impedir molèsties o perills pels altres veïns (sorolls, dipòsits de materials perillosos …), essent en aquest sentit que els animals s’inclouen en la prohibició, quan siguin molestos o perillosos. Extrem que en aquest cas no s’ha produït, no havent-hi constància de queixes dels veïns al respecte”.
Continua explicant que “l’arrendatari tenia el gos anomenat “G” des del 31 de juliol de 2017 -data en què ja era arrendatari del pis-. Extrem que coincideix amb les afirmacions de la part recurrent quan manifesta que la propietat o almenys l’administradora del pis sabia perfectament que ell tenia gossos a casa i que mai no se n’havia queixat. Noti’s que a la data d’interposició de la demanda feia gairebé 5 anys que l’arrendatari convivia amb aquest gos a l’interior del pis arrendat, sense existir cap reclamació per part del propietari en relació amb la tinença d’animals domèstics. Cal entendre, doncs, que va existir la seva aquiescència”.
I conclou amb una decisió que pot crear jurisprudència i polèmica: “En conseqüència, l’incompliment del pacte contractual que prohibeix la tinença d’animals, no pot motivar una resposta tan dràstica com és el trencament d’una relació obligatòria de tracte successiu”.
