“Hi ha padrins que estan més nerviosos per que els han portat a un hotel que pel virus”

Sara Diumenjó té 25 anys és estudiant d’infermeria i és una de les voluntàries que es troben a l’hotel Fènix ajudant en les tasques amb els padrins que s’han traslladat des del Cedre. Forma part de l’equip de voluntariat on hi ha gent amb diferents perfils per donar suport tant en matèria sanitària com en el dia a dia per fer-se càrrec de les necessitats de la gent gran allotjada.

– Quina va ser la via per la qual vas esdevenir voluntària?

– Vaig entrar en contacte amb Oriol Soriano, que havia creat la pàgina www.voluntariscovid19andorra.com, i posteriorment em va posar en contacte amb Creu Roja perquè necessitaven voluntaris. I jo estic estudiant infermeria a la Universitat.

– Quina és la rutina que tens?

– Normalment m’encarrego del primer torn que comença a les sis de la matinada i s’allarga fins a les deu. Les tasques que hem de fer són molt diverses. Ens encarreguem des de canviar bolquers, de moviments posturals, els donem el menjar, els fem companyia, les actuacions sanitàries…

-Tots feu el mateix?

– No. Tenim tasques repartides. Jo com soc estudiant d’infermeria m’encarrego més de donar suport a les infermeres, a les atencions sanitàries i a la medicació que se’ls hi ha de donar. Els que som sanitaris fem més aquestes coses i la resta d’altres.

– Com s’ho estan prenent els padrins?

– Estan nerviosos, però més que pel virus el que senten és nervis perquè se’ls ha canviat de les rutines a les quals estaven acostumats i se senten estranys en un lloc que no coneixen. Alguns padrins no tenen molt clar el que està passant, estan neguitosos. Són gent gran que no estan contagiats i que no tenen símptomes. A molts el que més els preocupa és que els hi han canviat tot de la nit al dia i els costa adaptar-se.

–Quines edats tenen?

-En tenim des de seixanta fins a noranta-cinc anys. Alguns són molt vulnerables i la gran majoria tenen patologies prèvies. S’han de medicar.

–Hi ha hagut queixes per falta d’equipament de protecció?

– No. Tenim mascaretes i guants. El que no tenim són bates quirúrgiques, però tampoc estem tractant amb persones amb símptomes. Les bates d’aquest tipus són per qui treballa amb gent de risc. Si un padrí tingués símptomes l’envien novament al Cedre.

– Què tal amb els companys?

– Molt bé. Tothom té molta actitud. Estem molt disposat. Hi ha gent que fa dos torns i que no fa festa mai.

– Falten voluntaris per cobrir els torns?

– Si alguna vegada falta algú per cobrir un torn es posa en el grup de Whatsapp i sempre surt algú.

– Us han dit fins a quan us necessitaran?

-La planificació de moment està feta per un mes, amb el calendari que tenen les infermeres, però no sabem fins quan ens quedarem aquí.