La sentència del Tribunal Superior que avala que una nena pugui portar el vel a l’escola andorrana tindrà poc recorregut. La llei aprovada pel Consell General que prohibeix portar símbols religiosos ostentosos va ser aprovada a principis d’abril i es troba en el tràmit fins a ser publicada al BOPA. La llei deixarà la sentència sense efectes pràctics perquè precisament es basa en què la noia podia portar vel perquè no hi ha una llei que ho prohibeixi explícitament.
La ministra d’Educació Ester Vilarrubla ha explicat que mentre la llei no estigui en vigor la nena musulmana podria anar amb el vel a classe un cop la sentència és ferma i que també ho podrien fer altres menors que vulguin portar símbols religiosos ostentosos. Respecte a com s’actuarà en el futur, Vilarrubla ha indicat que la legislació preveu que hi hagi un reglament que especifiqui l’aplicació i en el qual s’està treballant. Aquest reglament prima que, si torna a haver-hi un cas, s’haurà d’intentar convèncer les famílies de la impossibilitat de portar el vel a l’escola i de la necessitat d’educar els seus fills.
En cas d’un posicionament radical, com el de la mare de la nena afectada, s’hauran de contemplar mesures alternatives. Vilarrubla ha parlat, com ja es fa en altres sistemes i per diferents motius, de la possibilitat que els nens segueixin l’escolarització a distància. Això garantiria el dret a l’educació, com es pot fer en situacions de discapacitat física que no permet l’assistència a classe, sense que s’hagués de portar el vel a l’escola.
Establir una equidistància entre una discapacitat física amb una penalització religiosa és de traca. Si veritablement això s’estructura d’aquesta manera, demano al periodisme d’aquest país que faci una investigació ferma perquè no procedeix que la resta de pares i mares d’aquest país tinguem que pagar-los la festa. Si vius a un quart i tens problemes per poder arribar als centres escolars no és una excusa per no assistir, no acceptar la llei d’un país en termes d’educació és una vergonya