L’empresari Gilbert Montané presentarà una demanda per danys i perjudicis contra Eduardo Inda, com a responsable d’OKDiario, i contra els redactors que van signar una notícia on s’acusava l’andorrà d’haver pagat diners a Toni Martí per obtenir la concessió del casino per a Jocs SA. La demanda d’indemnització també es presentarà contra el mitjà digital espanyol La Valira que va reproduir els articles. Es van fer diferents notícies en referència a una suposada conversa, que els mitjans mai han aclarit realment, entre un desconegut i un detectiu contractat per l’exdona de Montané on suposadament hi havia alguna referència indirecta a un pagament sota ma per a la concessió del casino. El detectiu va desmentir directament que fos la seva veu i els mitjans mai van aclarir qui eren els suposats interlocutors de la gravació.
Es van publicar quatre articles seguits, i un cop el detectiu va fer públic que no era la seva veu i van començar els tràmits de les querelles, es van aturar. No només es va publicar que Montané subornava a Martí sinó que ho feia en públic i a l’estil clàssic d’un sobre marró per damunt de la taula del restaurant on suposadament dinaven dos o tres cops al mes. OkDiario no va arribar a publicar la teoria del sobre marró però va avisar al Govern que ho faria. L’article es va aturar perquè tant la dona de Montané com el detectiu ja havien assegurat que era tot un muntatge. Entre les afirmacions que van fer OkDiario i la Valira, citant la suposada conversa del detectiu amb un desconegut, s’indicava que “en sortir de casa, Gilbert Montané s’emportava un feix de bitllets en un sobre, amb l’objectiu d’aconseguir que el govern donés a la seva empresa, Jocs SA, la llicència del casino”. També se citava un testimoni, empleat de l’hotel, que hauria vist el traspàs, el que significava que suposadament el sobre marró ple de bitllets se’l passaven per damunt de la taula amb gent al davant.
Montané va querellar-se contra la Valira i OkDiario, però aquesta via no ha estat acceptada perquè el tribunal espanyol considera que els periodistes no han imputat cap delicte a l’empresari ni han de presentar cap prova. El jutge ha entès que no l’estaven acusant de suborn. La sentència diu literalment que “en ninguno de los artículos se realiza imputación alguna al ahora querellante (literal), como se constata de su simple lectura y que, por lo demás, con carácter previo a la publicación de los artículos cuestionados se intentó, sin éxito, obtener su versión de los hechos”.
Montané obre la via de reclamar danys i perjudicis causats “contra la meva honorabilitat i dignitat amb la publicació d’una notícia falsa i inventada de tal forma, sense que el que expliquen tingui el més mínim sentit, que l’únic que buscava era un titular per fer mal. Sabien perfectament que no hi havia res al darrere per continuar. La prova més evident és que mai més s’han atrevit a publicar res més relacionat amb la difamació inicial”.
