-Com ha estat l’impacte del coronavirus sobre els treballadors andorrans?
-Ens està impactant fortíssim. Aquí s’han inventat els ERTO a l’andorrana. Nosaltres no hi estàvem d’acord perquè la figura del delegat sindical no existeix a les empreses d’aquí. Des de fa més de vuit anys, la llei diu que tota empresa amb més de vint treballadors ha de tenir el delegat dels treballadors. Però això tampoc no s’ha materialitzat. A la pràctica, això vol dir que l’empresari té via lliure per decidir a qui aplica l’ERTO i com. No hi ha comitès d’empresa ni res de res. L’empresari és qui decideix i al treballador li toca acceptar el que digui o ser acomiadat. Això considerem que no és cap ERTO. Fer els ERTO a l’andorrana és deixar els treballadors en mans dels empresaris. D’altra banda Andorra és un país que viu del sector terciari. Això ha ficat en problemes totes les empreses del país. Quan va començar això, vam demanar al Govern que per llei no es pogués acomiadar. Perquè, ja que el Govern dona les ajudes que dona i paga el 75% del salari i les empreses que estan tancades no han de pagar al Govern, no veiem perquè s’hauria d’acomiadar als treballadors. A més a més, el que és l’aportació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social també la paga el Govern. Per això vam demanar que per llei es digués que des del 14 març no es podia acomiadar. No ens van fer cas.
-Com es gestionen les Suspensions Temporals de Contracte?
-Andorra no té prestació atur, fa anys que reclamem un atur contributiu i un fons empresarial. Imagineu que un 1% de tot el salari hagués anat a un fons i que un 1% dels beneficis empresarials estiguessin en un fons. Avui seria diferent, tindríem els diners suficients per fer front als problemes que tenim. A Espanya, en els ERTO, una part ve pagada pel subsidi d’atur més el que aporta l’empresa. Això fa que molts ERTO es materialitzin en un 90% del salari dels treballadors. Aquí el problema que tenim és que el salari mínim és de 1.085 €. Però molts treballadors tenen el salari base en 1.100 o 1.200 euros, perquè després 300 o 400 euros els cobren amb el que són comissions, hores extres… Per tant, s’aplica l’ERTO sobre els 1.200 euros. Si el treballador ha de pagar la seva contribució, això quedarà en 800 o 900 euros. A més, han de pagar el pis i aquí hi ha una gran especulació immobiliària. Molts pisos estan per sobre els 1000 euros. Això fa que molts treballadors comencin a estar amb l’aigua al coll i no vegin un futur massa bo. Per altra banda, les ajudes han anat majoritàriament als empresaris i als autònoms. Amb l’ERTO a l’andorrana, els treballadors es troben que com a molt cobraran 1.085 euros. Això fa que la pèrdua real del poder adquisitiu dels treballadors sigui del 50%. Com que no hi ha atur, perquè no s’ha volgut, el Govern ha de fer atur. Però l’Estat som tots. Ara haurem de pagar tots. A més, com que les empreses no tenen cap fons empresarial, no tenen ni cinc al calaix estalviat, en quinze dies del mes de març ja moltes empreses deien que no podien subsistir. Per què? Si hi hagués hagut aquest fons empresarial, això hauria donat unes sortides molt diferents. A més, si comencem a reduir salaris i pensions, com es va fer a la sortida de la crisi de 2008-2009… Això va fer que avui el poder adquisitiu de les famílies andorranes hagi disminuït un 30%. Avui en dia hi ha un desequilibri brutal entre el nivell de vida i els sous.
-Les empreses es queixen que es va trigar un mes a permetre les Suspensions Temporals de Contracte i diuen que durant aquest mes elles han assumit els salaris.
-Es veritat, però clar, una empresa que no pot mantenir un mes de salari dels treballadors… ja està tot dit de com està el nivell econòmic de les empreses andorranes. Però les famílies encara estan pitjor. El que trobem avui en dia és que tenim un decalatge brutal. Hem fet un país per rics habitat per gent pobre. La responsabilitat és tota de l’Estat i el Govern.
-Què pensa que cal fer d’ara endavant?
-Hem de tenir un coixí per si mai les coses venen mal dades. No parlem només de la Covid-19, que no era previsible. Hem tingut esllavissades i catàstrofes i no és la primera vegada que en tenim ni l’última. Havíem tingut esllavissada de la Portalada de Sant Julià que va deixar carretera impracticable molt de temps. El gran problema actual d’Andorra és que no ha diversificat l’economia. Necessitem urgentment poder apostar per una petita indústria no pol·luent que pugui venir a suplir el gran problema de només dependre d’una sola activitat. No som gaire optimistes. Pel que voldríem, hauria de canviar la mentalitat del Govern i apostar més pel consens i el treball en equip. Li hem estès la mà moltes vegades. Però ens comunica el que ha decidit i prou. No té cap diàleg amb els sectors socials.
