L’exdirector financer de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell va presentar una demanda d’indemnització per valor de 211.822 euros en considerar que la rescissió del seu contracte era irregular i que se li havia de pagar totes les mensualitats que faltaven fins a la finalització. Finalment, el Tribunal Superior li ha concedit només set mil euros per un dels conceptes que Font al·legava: el dany psicològic patit per culpa del director general Josep Maria Piqué. El Superior considera que el va menystenir com a treballador, va buidar de contingut la seva feina i va afectar la seva honorabilitat. Es considera que si no li tenia confiança l’hauria d’haver acomiadat directament i no buscar crear les condicions perquè marxés ell i no se l’hagués d’indemnitzar.
Font garantia que havia patit “un escarni públic que es va instrumentalitzar a través dels mitjans de premsa, fins al punt que es va assabentar del seu acomiadament per aquesta via, afegint en tot cas que la font d’informació d’aquestes notícies, necessàriament era interna al mateix hospital atès que la seva direcció era l’única que coneixia de la voluntat de prescindir dels seus serveis sense que mai aquesta desmentís el contingut de la informació publicada”.
Font culpa el director general Josep Maria Piqué d’una campanya de “desprestigi de la direcció i ignorància envers la seva persona, referint que des de la direcció s’anul·laven sistemàticament les reunions prefixades i que el director general evitava reunir–se amb el treballador, comportament
aquest que comportava un clar dany moral que fins i tot l’òrgan judicial d’instància admetia, el que reforçava el seu dret a obtenir la indemnització complementària que reclama”.
Fonts va ser acomiadat el 2016 quan portava la meitat dels cinc anys de contracte com a director financer de l’hospital i va cobrar 80.000 euros de compensació.
L’acomiadament va tenir lloc a través d’una carta feta per Josep Maria Piqué on es retreuen a Font una sèrie de mancances en l’exercici del seu càrrec i tot i que incloïa causes per l’acomiadament causal s’establia que no ho fos i se li adjuntaven els 80.000 euros de quitança:
La pèrdua de la confiança en el desenvolupament d’aquestes funcions té la seva causa objectiva en les diverses notes realitzades pel Tribunal de Comptes en el seu informe de l’exercici 2014 sobre diverses incidències en l’àrea de la seva responsabilitat, així com en l’informe de fiscalització de la Intervenció General sobre els comptes de l’exercici 2015 en el que es contenen incidències en el mateix sentit, així com en allò que jo mateix he pogut comprovar durant el temps que porto exercint com a Director General, i en concret en la preparació de pressupostos de l’any 2017, en la poca fiabilitat, consistència i control de les dades aportades per vostè en relació a la majoria dels capítols de despesa (consums, personal, inversions, etc…). Per la qual cosa li comunico el seu cessament i acomiadament imminent, i que tindrà lloc en el mateix moment de la seva recepció d’aquesta carta. Tanmateix, tot que la decisió té causes objectives, aquest acomiadament no pot tenir naturalesa de causal, atès que el joc de l’article 107 del Codi de relacions laborals comporta la prescripció de les presumptes faltes laborals que poden constituir les notes o incidències reflectides en els referits informes.
Font reclamava indemnització per diferents aspectes, com que havia rebutjat una altra oferta per anar a l’hospital o la seva edat (64 anys) com a problema per continuar la vida laboral. Tot ha estat rebutjat i per tant dels 211.000 euros que reclamava només se li han concedit set mil corresponents “al dany patit derivat de l’angoixa soferta a conseqüència del menyspreu amb que se’l va tractar des de la direcció general”. Josep Maria Piqué va admetre que a partir del mes de desembre del 2016 va perdre tota confiança, reconeixent obertament que a partir d’aquells moments ja no volia mantenir reunions amb ell sobre alguns temes, comportament aquest que s’ha de considerar es va anar reproduint fins que un mes més tard era acomiadat (recordem que va “intervenir el 17–1–2017).
El Superior fixa que “malgrat la banalització que sembla voler–se atribuir a aquesta conducta, en realitat amb la mateixa es buidava l’activitat professional del treballador de les atribucions que apareixen com a més significatives atès que per a un director econòmic poder–se reunir amb freqüència amb el director general no tant sols assegura la bona fi de la comesa assignada sinó que també assegura la seva participació en l’exercici del poder de decisió que en definitiva és el propi d’un director de departament en una institució de les característiques de l’Hospital”.
Considera que l’actitud de Piqué “suposa una actitud empresarial que menystéobjectivament l’honorabilitat i prestigi del treballador i que amb tota certesa va afectar psíquicament el treballador atès el clima laboral de desconfiança en què la prestació laboral es desenvolupava. I és que en definitiva si la direcció general va perdre la confiança al respecte del director econòmic, el que corresponia era acomiadar–lo immediatament pagant–li la indemnització en dret corresponent, resultant però intolerable que malgrat se l’apartés de les seves funcions més importants, se’l mantingués formalment en el seu lloc de treball durant un període de temps superior a un mes el que només es pot entendre si el que es pretenia era obtenir una renuncia del treballador al seu càrrec sense haver de satisfer–se cap“.
Aquet personaje va ser directo de ferba , ell tractabe als trevalladors am despresi Quin pena em fa ……..