Un resident colombià va rebre una ordre d’expulsió durant cinc anys per haver comès diferents delictes al llarg dels anys que ha estat a Andorra. L’home va recórrer aquesta decisió al Tribunal Constitucional indicant, fins i tot, que fer-lo tornar a Colòmbia, que va deixar amb 12 anys, és a efectes pràctics una condemna de mort. “Exposa que té 30 anys, que va obtenir l’autorització de residència fa 18 anys, que els ha passat juntament amb la seva mare, i que no té cap arrelament amb el seu país d’origen, Colòmbia, de manera que expulsar-lo és a la pràctica una condemna de mort. Afegeix que la seva joventut ha estat difícil, atès que va ser condemnat l’any 2013 per introducció de cànnabis i de nou l’any 2017 per possessió de la mateixa substància”.
El colombià incideix en què la decisió d’expulsió resultarà desproporcionada i afectarà al seu dret a la família perquè “té un fill al Principat i que si bé no conviu amb ell, sí que el visita, alhora que abona mensualment la suma de 450,00 € per al seu manteniment. La decisió d’expulsió afecta a les seves relacions familiars i impedirà establir les relacions pare-fill de forma normal i beneficiosa per a l’infant”.
Els tribunals havien avalat la legalitat de l’expulsió basant-se en “la conducta antisocial del recurrent, reiterada, amb nombrosos controls i detencions, relatius a la tinença i al tràfic d’estupefaents, contravencions de furt, delictes de lesions a un menor, amenaces condicionals i assetjament, així com maltractament en l’àmbit domèstic. També evidencia que ha estat contumaç, perquè ja va ser objecte d’un advertiment d’expulsió i la permanència del recurrent al país genera un risc per a les persones, per als béns i per a l’ordre públic”.
Respecte al seu arrelament a Andorra indica que “és cert que viu a Andorra des del 2004, però ja és major d’edat, no està casat, ni acredita cap convivència marital. El seu fill no conviu amb el recurrent, i aquest darrer no ha demostrat cap tipus de relació amb ell. Aportar la prova de l’existència d’aquestes relacions amb el menor, li corresponia, però no ho va fer. És més, a les actuacions consta una denúncia de la mare del menor per maltractament”. En cap cas va aportar la documentació segons està pagant 450 euros al fill en concepte de manutenció i tampoc ha aportat cap prova per la qual hagi de patir cap risc quan retorni al seu país.
I la seva conducta antisocial es demostraria, segons es recull a la sentència, perquè “té més de 16 condemnes, la majoria per contravencions penals, i unes diligències prèvies incoades per delictes d’obstaculització d’execució de resolucions judicials i d’amenaces”. Es conclou que la seva conducta “s’ha de qualificar de reiterada i d’antisocial, de manera que posa de manifest una activitat il·lícita habitual que es pot qualificar com a constitutiva d’un risc per a la seguretat i a l’ordre públic de l’Estat andorrà”. I es tomba el recurs d’empara i per tant serà expulsat cinc anys.
