La reforma del model de pensions compta amb una quinzena de punts, però hi ha un molt rellevant perquè per primer cop es divideix els treballadors entre aquells que tenen més o menys de 45 anys. Quan el sistema entri en vigor, el model tindrà dues vessants. Els majors de 65 anys continuaran cotitzant tal com es fa actualment amb la compra de punts que van donant rendiment cada any. Aquest rendiment passarà però a ser la meitat de profitós. En comptes de recuperar-se en 9,6 anys (als 75) tot el que s’ha invertit, es recuperarà en 17 anys (als 82). I en realitat serà als 84 perquè la jubilació serà a partir dels 67.
La reforma real de pensions és el nou model per als menors de 45 anys quan s’apliqui el canvi. Tindran un sistema diferent. En realitat, es fa un tall. Els que tenen més edat continuen el model actual amb les reformes, però els que estaran per sota és totalment diferent.
Quan es canviï el model els que tingui menys de 45 tota la cotització que han acumulat fins aquest moment passen a euros. I per tant cada mes es farà una aportació en euros. Quan arribin al final de la vida s’aplicarà l’esperança de vida del moment i això determinarà la pensió. Si és 87 anys (com la jubilació serà als 67) en 20 anys s’ha de recuperar tot el que s’ha aportat. Per tant la pensió serà l’equivalent de dividir el que s’ha aportat (amb els augments per l’IPC) per 240 mensualitats.
S’entén que tenen molt més temps per poder fer plans de pensions paral·lels amb prou anys per donar un bon rendiment. Així que en comptes de punts que rendeixen, cada treballador passarà a tenir un pla individual. Aquests ‘comptes’ personals seran en euros.
Els altres catorze de punts de la reforma són els següents:
1. Elevar la cotització del 12% actual al 16% amb quatre pujades d’un punt per any. No s’especifica qui contribuirà aquest augment (patró, empleat o a compartir).
2. Homologar les bases de cotització de cada treballador.
3. Establir un mínim obligatori de cotització i un màxim. No es permetrà cotitzar molt més del que toca com fins ara. La base mínim serà establert pel salari mínim.
4. Augmentar l’edat de jubilació fins els 67. Això es farà de forma progressiva. Cada any s’anirà endarrerint tres mesos. Així, el primer any d’aplicació la jubilació quedarà fixada en 65 anys i tres mesos, l’any següent en 65 anys i sis mesos i així successivament fins que en vuit anys s’arribi als 67.
5. La prejubilació pels que quan canviï el sistema tinguin més de 45 anys es podrà fer als 63 anys, però amb una penalització del 7% per cada any d’avançament.
6. Pels que tinguin més de 45 anys quan canviï el model es ‘bonificarà’ si continuen treballant fins els 72 anys. Podran cobrar la pensió juntament amb el sou si van aportant al mateix temps al fons comú. si es compatibilitza la pensió i els ingressos laborals s’ha d’aportar un 8% al fons de solidaritat.
7. Caldran 15 anys de cotització per poder cobrar pensió. Amb menys anys es donarà un únic pagament en el moment de la jubilació equivalent a tot el que s’ha aportat.
8. Es recomana que es complementin les pensions baixes amb ajuts de Govern del pressupost.
9. Les pensions s’aniran augmentant amb l’IPC.
10. Hi haurà una reducció del 30% de les aportacions als plans de jubilació personal fins a la base màxima de cotització de la CASS.
Farem el conte de la lletera, a veure si ho entenc bé. Aportem 300€ al mes durant 40 anys = 144.000€ aportats. Aleshores ens tornaran aquest import de forma mensual, segons l’esperança de vida, 240 mesos. La pensió serà de 144.000 / 240 = 600€ mensuals. Així, de manera simple, no em surten els números. Si que durant els 40 anys anirem augmentant l’import d’aportacio mensual, però veig que ja cal que comencem a deixar de viure una mica per poder arribar a una jubilació mínima. Ja no vull ni pensar en la gent que cobra un salari mínim. Ànims a tots.
si això ho ha dissenyat el Cinca ja podem correr