El Consell d’Estat espanyol ha dictaminat que no procedeix indemnitzar els germans Cierco com a propietaris majoritaris de Banco Madrid -filial de Banca Privada d’Andorra (BPA)- pels suposats danys que els va causar la intervenció de l’entitat i la seva posterior liquidació en concloure que la reclamació de responsabilitat patrimonial la van presentar «fora del termini legalment establert». La comissió permanent del suprem òrgan consultiu del Govern va aprovar per majoria el passat 6 de maig l’informe sol·licitat pel Banc d’Espanya arran de la demanda interposada pels germans Cierco (Higini i Ramon) i altres accionistes de BPA, que reclamaven una indemnització de 141,60 milions d’euros com a rescabalament pel perjudici econòmic provocat suposadament per la intervenció del Banc de Madrid. El Banc d’Espanya ja havia rebutjat la petició prèviament.
El 10 de març de 2015, la comissió executiva del Banc d’Espanya va acordar intervenir Banco Madrid per protegir els seus clients. Va ser el mateix dia que la Xarxa de Control de Delictes Financers (FinCEN en les seves sigles en anglès i dependent del Departament del Tresor dels Estats Units) va anunciar que passava a considerar a la BPA com una entitat financera estrangera amb màxim perill de blanqueig de capitals. Els Estats Units van prohibir als bancs estatunidencs obrir o mantenir comptes a nom de BPA o de qualsevol entitat del seu grup. També ho van recomanar a la resta dels bancs del món. Tots els bancs del món van deixar d’operar amb BPA i l’entitat va morir en 24 hores. El Banc d’Espanya intervé Banco Madrid perquè la filial també està morta pel bloqueig mundial.
Sis dies després, els administradors provisionals de Banco Madrid van sol·licitar el concurs voluntari de creditors, al qual va accedir el Jutjat del Mercantil 1 de Madrid el 25 de març de 2015. Aquest òrgan va decretar l’obertura de la liquidació, acordant la seva dissolució. Amb uns actius de 808,26 milions d’euros, l’entitat presentava un superàvit patrimonial de 42,78 milions, segons es detalla en l’informe que l’administració concursal va presentar el 27 de juliol de 2015.
Més de cinc anys després de la intervenció, els Cierco van presentar una reclamació en entendre que havien sofert un «greu i manifest menyscapte patrimonial» per l’actuació duta a terme pel Banc d’Espanya, llavors governat per Luis María Linde. El 25 de setembre de 2020, Higini i Ramón Cierco, Cierco Martínez 2 2003 SL i Sucessors d’Higini Cierco García SA -com a accionistes indirectes de Banc Madrid- van presentar una reclamació patrimonial davant el Banc d’Espanya en la qual sol·liciten una indemnització de 141.604.000 euros pels danys causats per la intervenció de la filial espanyola.
El 16 de febrer de 2021, el Consell de Govern del Banc d’Espanya va acordar inadmetre la reclamació formulada pels Cierco per no haver-se interposat dins del termini que preveu la llei. El 6 de maig de 2021. La comissió permanent del Consell Estat dictamina per majoria que procedeix desestimar la reclamació patrimonial pel motiu al·legat pels serveis jurídics del supervisor: està fora de termini.
El debat jurídic s’ha centrat a determinar si la reclamació dels Cierco es va presentar dins del termini que preveu la llei i que diu que «el dret a reclamar prescriurà a l’any de produït el fet o l’acte que motivi la indemnització o es manifesti el seu efecte lesiu». Els Cierco entenien que el rellotge va començar a córrer el 3 de juliol de 2019. En aquesta data l’Audiència de Madrid va confirmar el sobreseïment provisional de la causa oberta pel Jutjat d’Instrucció 38 de Madrid per suposat blanqueig de capitals per part dels responsables del banc. Segons aquesta tesi, el marge hauria expirat a principis de juliol de 2020, si bé caldria afegir els 82 dies (del 14 de març al 4 de juny) que van estar suspesos els terminis després de l’entrada en vigor del primer estat d’alarma per a controlar la pandèmia. Per tant entenien que el 25 de setembre del 2020 encara estava dins de l’any que preveu la llei.
Quatre anys tard
Lluny d’aquesta interpretació, el Consell d’Estat manté que el «correcte exercici» de les funcions de supervisió que té encomanades el Banc d’Espanya «no està supeditat a l’existència de condemna penal ferma dels administradors de les entitats financeres de què es tracti», per la qual cosa l’absència de responsabilitat dels administradors respecte al blanqueig de capitals pel qual van ser acusats «no és un element imprescindible per a exigir la responsabilitat patrimonial de l’Administració actuant». Per tant, els Cierco havien d’haver reclamat durant l’any posterior al que el Banc d’Espanya intervingués Banco Madrid. Ho van fer quatre anys tard.
En aquest sentit, l’òrgan consultiu del Govern recorda que les comunicacions emeses per la FinCEN va tenir com a «inqüestionable incidència pràctica» que nombroses entitats financeres deixessin d’operar amb la BPA i les seves filials, «amb la consegüent dràstica reducció de la liquiditat». Entre el 10 i el 13 de març de 2015, la fugida de dipòsits de Banc Madrid va sumar 124 milions d’euros. «No pot afirmar-se, en conseqüència, que en la decisió d’intervenir Banco Madrid no existís una altra motivació que la comissió d’un delicte de blanqueig de capitals per la cúpula directiva de BPA. Abans de res van ser preocupacions d’una altra índole, sobre la solvència de l’entitat filial, les que, després de la intervenció de la matriu, van fer necessari intervenir la filial. Referent a això, convé tenir present, des d’un punt de vista pràctic, que l’accés de Banco Madrid a la liquiditat del dia a dia del sistema s’hauria hagut de suspendre (fins i tot sense haver-se intervingut la filial) perquè l’entitat matriu s’havia quedat prèviament sense cap liquiditat en haver-se quedat sense banc corresponsal i, per tant, sense cap font de finançament per mancar de banc d’últim recurs (un banc central) a Andorra», raona el dictamen al qual ha tingut accés El Independiente.
El Consell d’Estat manté que la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada pels accionistes de BPA és «autònoma i independent» de la declaració en seu judicial d’una conducta delictiva i ha de circumscriure’s a la constatació de si s’han exercit les competències legalment atribuïdes sota paràmetres objectius. «En aquest cas, els fets descrits evidencien que les actuacions realitzades pel Banc d’Espanya van servir al seu objectiu primordial de preservar la solvència i liquiditat del sistema, sense que de cap manera pugui apreciar-se una actuació arbitrària o antijurídica i sense que l’anterior conclusió depengui de l’existència d’una condemna penal ferma dels administradors de BPA per la comissió d’un delicte de blanqueig de capitals».
Només faltaria!! Les autoritats financeres a Andorra i Espanya van fer el que havien de fer per salvar la solvència i liquiditat del sistema. No van jutjar el pressumptes delictes. Son coses diferents.