La jutgessa ha posat fi a la instrucció del cas de corrupció política Erial, que el seu principal investigat és Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat i exministre de Treball en el Govern de José María Aznar, del PP. En el seu acte de transformació a procediment abreujat, pas previ a l’obertura de judici oral, la titular del Jutjat Número 8 de València considera que “existeixen indicis” que alguns de la vintena d’investigats “s’aprofitaven dels càrrecs polítics que ostentaven al llarg de diversos anys, juntament amb empreses existents i ajudades també per empresaris individuals” i “van facilitar l’obtenció de contractes públics obtenint totes les parteixes beneficis econòmics” que “posteriorment van ser objecte de blanqueig i altres delictes”.
La peça clau va ser un dels considerats testaferros de Zaplana, Joaquín Barceló, que ja era investigat per blanqueig a Andorra. Així figura, per exemple, en un informe remès per la Policia d’Andorra en el qual explica que la relació amb Banca Privada d’Andorra (BPA) es va iniciar amb l’obertura d’un compte bancari numerat ‘SR. 420092’ en la qual també constaven com a titulars la seva dona i la seva filla i en la qual es van arribar a ingressar 6,4 milions d’euros.
L’operativa d’abonaments va consistir, indiquen els agents, en unes 50 operacions entre febrer de 2004 i febrer de 2007 conceptuades com a “lliuraments en efectiu” per un total de gairebé 6 milions d’euros. D’elles, la Policia té coneixement que 43 per 5,4 milions en realitat responen a l’anomenat “sistema de compensació” amb 30 comptes numèrics i 11 societats alhora.
BPA, sosté l’informe, va facilitar a Barceló aquest mètode, consistent en l’intercanvi de diners amb altres clients que necessitaven reintegrar quantitats. És a dir, uns actuaven com una espècie de “caixers automàtics” per a uns altres que necessitaven els diners en efectiu sense necessitat de pujar d’Espanya o baixar el metàl·lic d’Andorra. L’entitat posava en contacte als clients entre ells i possibilitava les operacions per a evitar la circulació de l’efectiu i estalviar-se el perill d’un control de fronteres. Aquest “sistema de compensació” quedava disfressat en els extractes de comptes dels intervinents com a reintegraments en efectiu. En el cas de Barceló, es tractava d’ingressos, diversos dels quals s’aprecien fins i tot el mateix dia o ni tan sols eren signats per ell en aquest moment sinó amb posterioritat.
Les presumptes conductes “eren dirigides per Zaplana”, al costat d’un grup pròxim a l’expresident d’amistats o de persones que havien tingut relació “per la posició política” que va ostentar i “les relacions que va tenir des del seu càrrec públic”, tot això “amb la finalitat de poder obtenir guanys il·lícits”. Els concursos públics després de la privatització de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV) i l’ordenació territorial dels parcs eòlics van resultar ser “a la carta” perquè les empreses interessades, “prèvia estipulació de comissió, es fessin amb aquestes adjudicacions”.
La jutgessa processa també a una vintena de persones, entre elles, el seu successor al capdavant de la Generalitat i expresident de Bancaixa, José Luis Olivas, del PP; el que fora cap de Gabinet de Zaplana Juan Francisco García; els germans empresaris Vicente i Juan Cotino, nebots de l’exdirector general de la Policia amb Aznar Juan Cotino, mort en 2020; i els suposats testaferros Joaquín Barceló i Francisco Grau. Per contra, ha decretat el sobreseïment provisional de la causa per a la filla de Zaplana, María, i la seva dona Rosa Barceló, en no veure indicis de delicte.
La culpa era del Martí i el Cinca…. Jajajajaja