Luis Chabaneix i Miguel Gálvez Kozlovski, advocats experts en extradicions del despatx Chabaneix Advocats Penalistes, han aconseguit la denegació d’una petició d’extradició d’Andorra, que sol·licitava el lliurament d’un home de negocis rus per jutjar-lo per delictes socioeconòmics. La Secció Tercera de la Sala penal ha estimat els arguments de la defensa, als quals es va adherir parcialment el Ministeri Fiscal durant la vista. Les autoritats d’Andorra demanaven l’extradició d’un empresari immobiliari rus per delictes d’estafa i apropiació indeguda agreujades, administració deslleial, falsedat documental, alçament de béns i blanqueig de capitals.
La causa judicial al Principat portava origen d’una querella interposada per tres clients, també de nacionalitat russa. Les relacions de negoci entre les parts, desenvolupades no sols a Andorra sinó també a Espanya i Rússia, es van torçar i van derivar en un conflicte comercial, amb enorme conflictivitat mercantil, però també criminal.
Aquests clients es van denunciar i van querellar-se contra l’empresari eslau a Espanya. Els Jutjats espanyols (un a Catalunya i un altre a la Comunitat Valenciana), després d’una exhaustiva recerca, van concloure que no hi havia cap delicte, i només possiblement un plet corporatiu. Disconformes amb aquesta decisió, els clients van accelerar la tramitació d’una causa criminal contra l’empresari a Andorra. Aquesta pràctica és coneguda en Dret Internacional Públic com a fòrum shopping: quan els querellants, no satisfets amb el resultat del seu cas en un país, interposen la seva acció en una jurisdicció més favorable.
La defensa va esgrimir el motiu de denegació de cosa jutjada i el Ministeri Públic, al contrari que en el seu informe preliminar, va sostenir idèntic raonament.
A més, els lletrats de l’empresari rus van assenyalar que no concorrien altres requisits tècnics imprescindibles com la doble incriminació (els fets no eren delictius d’acord amb la legislació espanyola), la competència judicial d’Espanya i no d’Andorra per a perseguir els suposats delictes, l’absència de la preceptiva normativa sobre la prescripció en la demanda extradició (els fets eren antics) i que Andorra, per les circumstàncies concretes del cas (fòrum shopping) i a una reserva que va realitzar al Conveni Europeu d’Extradició, havia d’aportar indicis suficients de delicte amb fonament en el principi de reciprocitat.
Jajajajaja….. RECIPROCITAT jajajajajaja!!!