El Tribunal Superior ha rebutjat un recurs presentat per Successors d’Higini Cierco García, Cierco Martínez 2003, Roser Noguer Enríquez i Ramon Cierco Noguer contra com va resoldre l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) l’afer de BPA i la valoració econòmica que es va fer del banc després que els Estats Units fessin públic que era una entitat de risc de primer ordre pel blanqueig internacional.
El més interessant, però és que es revela que els responsables de BPA sabien, per informes interns, el mateix 11 de març del 2015 (un dia després que es fes pública la nota del Tresor dels Estats Units) que l’entitat estava morta perquè ja no tenien accés a poder fer cap operació bancària. En un sol dia no només no podien funcionar com a banc perquè se’ls havia vetat a nivell mundial treballar amb dòlars i euros, sinó que ni tan sols podien recuperar els diners, títols o valors que tenien en altres entitats i que era la immensa majoria dels fons del banc. Simplement no podien fer efectiva cap ordre perquè la resta de bancs del món es negaven a fer cap operació, ni tan sols tornar-los el que era seu i tenien en custòdia. Quan va passar això el banc encara no havia estat intervingut per l’Estat.
L’exposició dels fets del dia 11 de març del 2015 fixa que “A mesura que va passant la tarda, un cop obert el mercat americà per la diferència horària, el Sr. Miquel i el Sr. De Rosselló informen que s’estan tancant corresponsals (…) -Bank of Montreal (Toronto) informa que bloqueja el compte de corresponsal; -BBVA (Madrid) informa que bloqueja el compte de corresponsal; -Bank of America Merrill Lynch (New York) també informa que tanca el compte; -Deutsche Bank (Frankfurt) comunica que tanca tots els comptes a BPA i Banco Madrid per existir un risc reputacional molt alt; -Bank of New Zealand també informa que tanca el compte.”
Els màxims executius de BPA són els que informen del bloqueig a escala mundial, però encara hi ha un informe intern de BPA el mateix 11 de març on s’explica que el banc està mort. Un empleat de BPA encarregat d’aquest afer envia a Santiago de Rosselló un e-mail on conclou que la caiguda en bloc dels bancs corresponsals els ha portat al col·lapse de l’entitat. Textualment es comunica que “en la actualidad no disponemos de correspondientes en USD ni en EUR para poder operar. Ni tan solo para poder informar a las cuentas que nos cierran, donde deben transferir los fondos.”
La conclusió és clara, segons va recollir l’informe d el’INAF: “D’acord amb la informació aquí exposada, s’observa que al finalitzar el dia 11 de març, l’operativa de BPA amb els corresponsals estrangers i alguns operadors de mitjans de pagament, entre d’altres, s’ha anat deteriorant fins al punt de fer difícil el funcionament ordinari de l’entitat”. A més, aquesta situació presentava un risc molt alt pel sistema financer i, particularment per la reputació del sistema financer andorrà que, si no s’intervenia el banc, podia derivar en el bloqueig de l’activitat en dòlars i euros per a la resta de bancs del país i per tant la desaparició completa del sistema financer andorrà. La intervenció del banc, segons recull la sentència, era la via possible per intentar salvar la resta de bancs un cop BPA, fins i tot reconegut pels informes interns del banc amb coneixement de l’alta direcció, ja estava morta.
Negar l’evidència és una estupidesa. Més enllà dels informes interns tothom amb uns mínims coneixements financers sap que la publicació de la nota matava el banc. La sort és que no arrarrosegués tota la plaça.