El nombre de casos comptabilitzats de coronavirus es troba molt lluny de la realitat. El ministre de salut Joan Martínez Benazet va explicar que es pot calcular que en general, pel que s’ha anat publicant, es coneixen aproximadament un 20% dels casos reals i que, en canvi, a Andorra aquesta xifra podria ser del doble, un 40%. Aquest fet prové de l’actuació del ministeri de sanitat d’anar a buscar contagis de base per acotar els focus de contaminació i confinar la gent amb contacte amb l’infectat. A la majoria de països l’acumulació de casos i el col·lapse de recursos sanitaris ha portat a que tot es focalitzi en els casos amb símptomes greus. Per tant als lleus no se’ls fan les proves. Aquesta política de demanar a qui tingui símptomes lleus que es quedin confinats a casa i que tan sols entrin en el circuït sanitari si empitjoren ha deixat una part important dels casos fora del radar. Al mateix temps hi ha tot el grup asimptomàtic, especialment infants i joves, que en no tenir molèsties queden fora de control. Per això és tan important el confinament ja que la via de contagi dels asimptomàtics és molt gran, degut a que la falta de molèsties els faci sentir que no són un risc. En resum, el gran decalatge ve perquè les proves només s’estan fent, en general als casos de certa entitat, i la resta no es comptabilitzen a l’espera que en quinze dies ja els hi hagi passat el contagi.
Aquesta política fa que Andorra hagi estat ocupant el tercer lloc del món en contagis per habitant. Com s’ha anat a la base hi ha molts més casos lleus quan a la majoria de països el percentatge de casos de certa gravetat són molts més alts comparativament que al Principat.
