El sis de maig cap a les vuit de al tarda ja era l’hora de tancar o ja s’estava tancat. De cop i volta centenars de trucades a l’unison van arribar a les consultes dels generalistes. Gent desesperada perquè havia sortit positiu en IGMs (el senyal que possiblement la malaltia està activa) i que necessitava ajuda. Moltes eren trucades desesperades, especialment quan la persona era positiu però els que vivien amb ell eren negatius. O si s’havien de confinar immediatament, a on i com ho feien per agafar la baixa (i si ho havien de fer els que convivien amb ells). Va ser una bogeria derivada del fet que de cop i volta es van enviar els SMS de totes les proves que s’havien fet fins el moment vistes les mancances del programa de notificació.
Els protocols estableixen que és el metge referent qui ha de decidir quins són els passos a seguir. Això depèn de les dades que faciliti el pacient, especialment pels símptomes. Si es tenen en aquell moment o ja s’han tingut abans són senyals clars. En aquests casos no s’acostuma a establir una PCR, però en cas de símptomes actuals sí que es recepta medicació. El confinament és necessari en tots els casos perquè cal garantir-se quinze dies d’aïllament per estar segur que el virus ha marxat. El problema està amb els que no n’han tingut cap símptoma.
Les trucades són a centenars i constants perquè el col·lapse a les línies dels metges va fer que la gent insistís de tal manera que era impossible connectar. Els principals afectats van ser els metges amb més pacients. La impossibilitat d’atendre a tots els que trucaven ha fet que hi ha facultatius que s’han hagut de desviar pacients entre ells.
El bolcatge massiu va tornar a repetir-se diumenge cap a les dues. I una nova allau de trucades va portar novament al límit els generalistes que no entenen perquè s’està arribant a aquest punt. Els dubtes i angoixa que estan provocant els resultats positius requereixen una tasca tant mèdica com psicològica, especialment quan fins que no es tingui el segon resultat el positiu és un indici. I quan es vulgui actuar ja s’estarà fent la segona prova que igual contradiu la primera i ho acaba portant tot a l’absurd.
