El Govern d’Andorra i el Consell General tenen l’oportunitat de salvar centenars (o milers) de llocs de treball i desenes (o centenars) de negocis en perill en aquests moments, pels efectes que el corononavirus està tenint en l’economia del país.
La Llei amb el segon paquet d’ajudes a l’economia que el Govern ha enviat al Consell té aquesta finalitat. Els 416 milions abocats en els dos trams multiplica per quatre el percentatge del PIB que els països del nostre entorn dediquen al mateix objectiu, ajudant als sectors més vulnerables i repartint les càrregues. Per exemple, en el cas dels lloguers, es repartiran entre tots els implicats, incloent els propietaris de comerços i habitatges.
La caiguda massiva de la producció econòmica i la destrucció de llocs de treballs que pot comportar aquesta crisi no té precedents i, per tant, la resposta ha de ser excepcional i, afegirem, ràpida.
Per això és important que el Consell actuï, dins del marc de les seves competències, sense dilacions. En aquests moments el perill no està en fer massa, o en fer les coses precipitadament, el perill estaria en fer massa poc, o en fer-ho massa tard.
Donada la urgència, hem de demanar als nostres polítics que actuïn de manera decidida i, sobre tot, que evitin les discussions i els tecnicismes que ajornin l’aprovació de la llei més enllà del raonable.
És fàcil imaginar que quan les empreses es troben en coma i comencen a acomiadar treballadors, desenes de famílies andorranes es queden automàticament sense ingressos. L’entorn actual és de col·lapse econòmic i de manca total d’alternatives laborals o empresarials.
En aquesta situació extrema l’única solució és la injecció de capital de forma ràpida, enviant diners als que ho necessitin i ajudant les empreses a suportar el tancament, sempre i quan es respecti el principi de coresponsabilitat. Per tant, els esforços, més enllà de les ajudes de l’Estat, han de ser equitativament repartits entre les empreses i els seus treballadors. El trencament d´aquest principi nomes pot conduir a enfrontaments que impediran fer front a la crisi que ens amenaça.
Benvinguda sigui una llei justa que ha de salvar el teixit productiu d’Andorra, anant segurament més enllà del que es fa en el nostre entorn geogràfic, i, si és així, aixecant l’autoestima dels andorrans i la confiança que es mereix el nostre país. Una Andorra que ha conegut durant la seva historia temps difícils, però als que sempre ha sabut fer front amb valentia.
Consell Editorial de Poble Andorrà
(El Consell Editorial de Poble Andorrà està format pel responsable del mitjà i persones de reconeguda vàlua i experiència en els aspectes clau de la vida política i econòmica andorrana)
Segons vosaltres ens hem de tapat el nas i votar aquesta llei, tot i que tingui moltes mancances i no resolgui cap problema dels ciutadans. Només empresaris i autònoms, els ciutadans de peu sóm els grans oblidats. I sobretot que no hi hagi veus discrepants o seran mal andorrans.
La crisi serà molt i molt important, el turisme si tenim molta sort el recuperarem per les properes festes de Nadal i encara no als nivells que conneixiem. Veurem si els ERTOS no es transformen amb acomiadaments ben aviat. Pot ser si que arribarem al somni d’alguns, una Andorra, jardí privat de 20.000 rics, amb 20.000 treballadors “esclaus” pujant de la Seu per fer les feines brutes.
no patiscos ke andorra va directa a la ruina… turisme?? de donde? Con ke dinero?? a ver si penseu amb el cap srs ke obliden turisme, ke no tindran ni per jalar ells i vindran aki jajjajjaja a hacer ke??
este pais no produce nada de nada, se han cargado el secreto bancario para joder a otro y ara ke?? la neu??? ke ilusossssssssssssss k mientras aki pensem en ERTOS, els del dinero ja l’estant colocant fora de aki, no lo veis??