Un jove de 21 anys estava a casa dels seus pares amb qui estava enfadat perquè al matí havien trucat al SUM i al Servei de Policia perquè portessin al noi a una avaluació psiquiàtrica pel seu comportament. Es va asseure a dinar i va començar a colpejar el plat contra la taula mentre els increpava. Finalment, va trencar el plat i el pare li va recriminar novament el seu comportament.
El jove es va aixecar i es va posar darrere del pare, agafant-lo pel coll amb força i van caure els dos al sofà. L’home es va poder lliurar amb una empenta. Segons recull la sentència, “a conseqüència de l’agressió, el pare va patir equimosis en vora nasal esquerra, erosió lineal en pont nasal, dues equimosis en zona pre-clavicular esquerra i molèsties en zona esquerra del coll, que no requeriren cap assistència mèdica per a la seva curació i per les quals no reclama”.
L’advocat defensor al·legava que “no es produí cap agressió del fill al pare sinó una maniobra evasiva de defensa amb clau de coll per part del fill, considerant que els fets no són constitutius de cap il·lícit penal en haver-se articulat en base a una necessitat de legítima defensa, sol·licitant que, en cas que es condemni al seu defensat”.
El Tribunal ha rebutjat la teoria de la legítima defensa perquè “no ha restat acreditada cap agressió il·legítima anterior o simultània del pare envers el seu fill sinó més bé el contrari, havent procedit aquest a agredir deliberadament el seu pare quan aquest únicament li havia recriminat verbalment la seva actitud després de trencar el plat a taula”.
El jove és reincident així que ha estat condemnat a tres mesos de presó ferma i un condicional vinculat al “seguiment de tractament psiquiàtric escaient durant el mateix termini de suspensió de la condemna de 3
anys o fins l’alta mèdica o terapèutica si aquesta ocorregués abans”. La condemna és per violència domèstica.
