Esteve López Montanya, Jesús de Tena Guillén Guerrero, Maria Pilar Nimo Iglesias, Sergi Sanchez Barrionuevo i Judith Salazar Álvarez van presentar una demanda s’hi incorporessin les guàrdies que presten els inspectors de treball, i es revisés la seva remuneració seguint els mateixos criteris emprats per al càlcul de la guàrdia forense, amb la regularització corresponent. Volien cobrar com es paguen les guàrdies forenses. Aquesta pretensió es tomba fonamentalment per totes les instàncies per un argument. “La diferència de tracte està justificada ateses les circumstàncies laborals que afecten a ambdós col·lectius, perquè els metges forenses disposen de menys efectius -2 en l’actualitat- i, per tant, han d’efectuar una quantitat superior d’actuacions fora de la jornada ordinària. Així mateix, la seva presència ha de ser efectiva en el lloc de treball durant la guàrdia”.
A aquesta demanda es van adherir el Sindicat del personal adscrit a l’Administració General (SIPAAG) i el Col·lectiu del personal adscrit al Ministeri de Salut, ambdós amb la mateixa representació processal, així com el Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra. Per tant ja afectava a la major part de funcionaris i empleats públics no comunals.
Els recurrents exposen que “el Servei d’Inspecció de Treball investiga els accidents de treball que es puguin produir en el territori nacional, mitjançant un sistema de guàrdia localitzable que s’ha d’assegurar obligatòriament tots els dies de l’any de forma continuada” i al·leguen que es tracta “de manera distinta les guàrdies realitzades pels metges forenses i aquelles realitzades pels inspectors de treball, quan en les dues situacions han d’estar disponibles de la mateixa manera”.
Els recurrents s’oposen als arguments pels quals es paga diferent “sobre la base de criteris de formació específica, de riscos biològics hipotèticament inherents als uns i no als altres i de dimensionament de cada departament, criteris que ja es tenen en compte per determinar la classificació del lloc de treball”. Afegeixen que “no es justifica que unes guàrdies es paguin de manera preufetària i d’altres no, quan la naturalesa jurídica de les guàrdies és la mateixa”.
Conclouen que “no existeix cap element diferencial que justifiqui de forma objectiva i raonable un tractament retributiu distint d’un fet idèntic (estar disponible fora d’horari laboral i en dies festius), i més quan la retribució de la intervenció concreta ja es tracta de manera distinta per raó de la tasca concreta i que, per tant, es vulneren els drets a la igualtat i de no discriminació”.
L’argumentació per desestimar la petició es basa també en què “es constata que la situació de disponibilitat dels metges forenses, que no tenen molts efectius, tenen una quantitat superior d’actuacions fora de jornada ordinària. Per tant, els termes de comparació no són equiparables. En segon lloc, també destaca que la guàrdia forense és retribuïda pel sistema forfeter, incompatible amb qualsevol altra compensació i aquesta és una circumstància diferencial respecte dels recurrents, els quals perceben la compensació per la disponibilitat fora de la jornada laboral, més les hores extraordinàries prestades efectivament en cada període”.
Govern també s’hi oposava manifestant entre altres arguments que “la prestació de servei dels metges forenses és més habitual i afecta en un percentatge major de mitjana de la jornada laboral diària de treball i suposa una major afectació negativa en la seva vida personal i familiar que en el cas dels inspectors de treball. Aquesta circumstància és objectiva i justifica la diferència en la retribució”.