La Proposició de llei de finances comunal, presentada pels set cònsols majors i els set cònsols menors i que es troba actualment a tràmit parlamentari, preocupa molt a l’empresariat perquè “pot obrir la porta a increments de la pressió fiscal, genera inseguretat jurídica i pot comprometre un model fiscal que, fins ara, s’ha caracteritzat per una relativa senzillesa per a l’obligat tributari i una notable competitivitat en comparació amb altres països i jurisdiccions”.
El text introdueix canvis substancials en la regulació de dos tributs -l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals i l’impost sobre els rendiments arrendataris-que generen una profunda preocupació en el teixit productiu.
En el cas de l’impost de radicació la preocupació principal està motivada per la desaparició del topall avui vigent que limita l’import màxim a satisfer en concepte d’aquest impost a 300.000 euros anuals. La supressió d’aquest topall unida a l’extrema disparitat del tipus de gravamen -que pot oscil·lar entre els 5 cèntims i els 100 euros per metre quadrat-suposa un alt grau d’inseguretat jurídica que pot dissuadir els inversors privats a l’hora de dur a terme projectes empresarials.
La mateixa inseguretat jurídica resulta de la regulació de l’impost sobre els rendiments arrendataris, que fixa el tipus de gravamen entre el 0,1% i el 6% d’aquests rendiments, deixant a l’arbitri de cada Comú situar-se -si així ho estimen convenient-en un dels extrems de la forquilla.
A més, el fet que les quantitats satisfetes en concepte d’impost de radicació i d’impost sobre els rendiments arrendataris siguin deduïbles de la quota a satisfer en concepte d’impost de societats o de les activitats econòmiques gravades per l’impost sobre la renda pot conduir a una disminució sensible dels ingressos de l’administració general que -més d’hora que tard-es traduirien en un augment de la pressió fiscal.
L’amplitud de la forquilla del gravamen podria acabar en una quota negativa en l’impost de societats o l’IRPF. Els empresaris creuen que “no incrementar la pressió fiscal i vetllar per un sistema impositiu senzill i eficient han de ser els dos principis bàsics que regeixin qualsevol iniciativa legislativa en matèria tributària. I aquesta proposició de llei representa un risc real d’increment de la pressió fiscal a mitjà termini i desarticula la senzillesa i eficiència d’un sistema en què, fins ara, qualsevol activitat empresarial, comercial o professional tenia la seguretat que els seus beneficis tributarien a un tipus màxim del 10%”.
La CEA és partidària de rebaixar el topall de 300.000 euros de la taxa de radicació fins a 200.000 euros i de reduir la disparitat de forquilla dels tipus de gravamen de la taxa de radicació i de l’impost sobre els rendiments arrendataris. En el primer cas amb un tipus màxim que no superi els 50 euros per metre quadrat i en el segon cas amb un tipus màxim que no superi el 3% dels rendiments arrendataris
