El mercat de compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle es posa en marxa. D’aquesta manera, el reglament que li dona empara sortirà aquest dimecres publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) i ja serà possible que “les empreses o els ciutadans que treballen per reduir les emissions” puguin posar a la venda crèdits de carboni per finançar els seus projectes i que altres empreses o ciutadans puguin comprar-los per compensar les seves emissions, tal com ha explicat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, que ha afegit que s’ha impulsat aquest reglament perquè es vol que el sistema que hi hagi per dur a terme aquest mercat tingui les “màximes garanties de control”.
Segons ha afegit el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, el reglament estableix com calcular aquestes emissions de tal manera que hi hagi una integritat i també es determina el caràcter voluntari de la participació en aquest mercat. A més, s’estableixen els mecanismes d’informació entre els diferents actors i els criteris per incorporar-se al mercat. Pel que fa als projectes que es poden encabir en aquest mercat nacional, Miquel ha defensat que “han d’aportar un plus, un valor afegit” a la reducció d’emissions o bé a la captura d’aquestes. En aquest sentit, ha citat alguns com per exemple els d’eficiència energètica i energies renovables; la mobilitat i el transport sostenible; l’agricultura, la silvicultura, la gestió forestal o la ramaderia; projectes d’economia circular o qualsevol altre que estigui relacionat amb la protecció de l’ecosistema i la lluita contra el canvi climàtic.
Sílvia Calvó
Una vegada s’opti per posar aquests crèdits al mercat hi haurà una validació per part de l’oficina de l’energia i un cop hi hagi aquesta integració es publicitaran amb el preu del CO2 associat, que en principi s’equipara amb la fiscalitat del carboni, és a dir, 30 euros per tona. Els que estiguin interessats en aquests crèdits poden escollir aquells que més s’adiguin a la seva responsabilitat social corporativa o la seva filosofia i llavors hi haurà un acord entre ambdues parts per fer la transacció. Aquesta operació també s’acreditarà perquè hi hagi constància. De fet, Miquel ha incidit en el fet que l’oficina verifica “la integritat” i que el projecte funcioni com està previst en la reducció o l’absorció d’emissions. El responsable de l’oficina de l’energia també ha defensat que les empreses tenen entre les raons per fer la compensació la seva responsabilitat social corporativa; anticipar-se a futures regulacions; una qüestió de màrqueting o la voluntat de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Per dur a terme les compensacions hi haurà una calculadora per veure la quantitat que es podria compensar.
Tot i que, tal com han reconegut, és complicat fer previsions sobre quina pot ser l’acollida d’aquest mercat, Calvó ha recordat que ja hi ha empreses i organismes que estan comprant crèdits en mercats exteriors i que, de fet hi havia “demanda” perquè aquesta opció es pogués fer a Andorra i contribuir, d’aquesta manera, a projectes nacionals. L’executiu es compromet, per tant, a fer-ne difusió per crear demanda i que hi hagi persones interessades a adquirir els crèdits i altres a posar-los al mercat. De fet, Calvó ha defensat que aquesta pot ser una eina per impulsar projectes de país i ha recordat que és un dels mecanismes de finançament de la transició ecològica.
