Els propietaris Banco Madrid (BM), que majoritàriament pertanyia als germans Higini i Ramón Cierco, reclamen al Banc d’Espanya una indemnització de 250 milions “pels danys i perjudicis” causats arran de la intervenció i liquidació d’aquesta entitat en 2015. La demanda de responsabilitat patrimonial presentada davant el mateix òrgan supervisor conté, entre altres documents, un informe pericial sobre els abundants danys derivats de la intervenció. Els demandants vinculen la intervenció de Banc Madrid amb les pressions que la denominada policia patriòtica ―el grup de policies que va actuar contra els rivals polítics del PP en l’etapa de Jorge Fernández Díaz al capdavant d’Interior― va realitzar perquè l’entitat els facilités dades bancàries sobre l’expresident català Jordi Pujol i la seva família, així com d’altres líders independentistes, segons publica El País.
El comissari jubilat José Manuel Villarejo, a la presó pel cas Tàndem, ha reconegut que des del Ministeri d’Interior es van donar indicacions per a obtenir els comptes bancaris de la família Pujol i intentar frenar el moviment independentista. I que col·legues seus van demanar als germans Cierco, principals accionistes de l’entitat, dades sobre els comptes dels Pujol a canvi que el Banc d’Espanya no actués contra Banc Madrid, filial de la Banca Privada d’Andorra (BPA).
Segons la reclamació, la intervenció del BM va obeir “a uns infundats temors sobre possible infracció de les mesures per a la prevenció de blanqueig de capitals” denunciades el març de 2015 per la Financial Crimes Enforcement Network (Xarxa de Lluita contra els Delictes Financers), l’anomenat FinCEN, del Departament del Tresor dels EUA. En aquesta estratègia de pressió sobre els germans Cierco, policies espanyols van contactar amb el FinCen i els van explicar que el BM estava sent utilitzat a Espanya per ciutadans veneçolans per a blanquejar diners. Aquesta informació, que després es va revelar falsa, va donar lloc a un informe del FinCEN que més tard va precipitar la intervenció de l’entitat.
El març de 2015, el Banc d’Espanya va rebre un informe del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals, el Sepblac, referit a diverses inspeccions efectuades en BM entre el 9 d’abril i el 23 de maig de 2014 que concloïa que existien algunes irregularitats. Després d’aquest informe, el Banc d’Espanya va acordar la intervenció malgrat que l’entitat era solvent i no hi havia motius per a aquesta actuació, segons la demanda.
Els interventors designats pel Banc d’Espanya van declarar dies després a l’entitat en concurs de creditors i van sol·licitar la seva liquidació. Segons la demanda, aquesta intervenció es va produir “fins i tot a pesar que la situació de liquiditat i solvència de BM, en el moment de la seva intervenció, era molt superior als mínims legalment exigits”. La demanda assenyala que el Banc d’Espanya va poder adoptar mesures menys oneroses i allunyades de la “injustificada intervenció”, que finalment va fer malbé l’entitat en haver creat artificialment una situació de “pànic bancari”.
El jutge de Madrid que es va fer càrrec del suposat blanqueig de capitals en el BM va arxivar el cas per inexistència de delicte, en entendre que, abans de ser intervinguda, l’entitat complia tots els requisits de solvència i no incorria en blanqueig de capitals. El jutge que va tramitar el concurs de creditors de Banc Madrid va assenyalar que la causa esgrimida pel Banc d’Espanya per a intervenir el BM (una imminent insolvència) no era tal ni radicava en un cap insolvència real, sinó que la mateixa va ser producte de les mesures que van adoptar els interventors designats pel Banc d’Espanya per al BM. Segons la demanda, tals decisions “van ser absolutament desproporcionades i desraonades”.
Els accionistes assenyalen que la situació del BM la va agreujar precisament el Banc d’Espanya en haver sol·licitat, un dia abans de presentar el concurs de creditors, la cancel·lació de totes les seves operacions de liquiditat. El banc de Banc d’Espanya, sempre segons la demanda, va cancel·lar les posicions en BM abans que es decretés el concurs de creditors. D’aquesta manera va salvar la seva posició per davant de la resta de creditors, fet que constitueix “un frau” que “vulnera la normativa concursal i bancària”.
L’informe pericial annex a la demanda assenyala que, en el moment en què es va intervenir BM, aquesta entitat era viable i no estava culpable en cap motiu de dissolució. I que l’“absolutament desproporcionada” actuació de l’òrgan supervisor va provocar una “situació de pànic injustificada” que va acabar portant a la intervenció d’una entitat fins a aquest moment viable. En aquesta “irraonabilitat” és en la qual els accionistes de BM fonamenten la reclamació de responsabilitat patrimonial per import de 250 milions d’euros. Els accionistes demanen que intervingui en aquest assumpte el Consell d’Estat perquè es pronunciï mitjançant un informe sobre l’esdevingut amb el BM.
