La societat que representa la família Cierco va interposar una demanda contra la compravenda dels denominats bons convertibles (coneguts com a Cocos) entre BPA i VallBanc. Concretament, contra el silenci administratiu que va fer l’Agència Estatal de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB) respecte a la petició que havien fet els Cierco perquè es declarés nul·la la venda dels Cocos. I per això va presentar una acció per la jurisdicció administrativa de la Batllia.
L’AREB va contestar la demanda exposant que els Cierco (o els seus advocats) han comès diferents errors capitals en l’acció judicial. El primer és l’error en la via per on han presentat la demanda, ja que ho han fet per la jurisdicció administrativa. El segon és contra qui s’ha presentat perquè s’ha fet contra l’AREB quan l’organisme no és ni qui ha comprat ni qui ha venut els Cocos. Van ser dues societats privades (BPA i Vall Banc). I el tercer, és que el fet que es vol impugnar (la venda dels Cocos) ja hauria prescrit.
Tant la Batlia com el Tribunal Superior han tombat la pretensió dels Cierco, només constatant que el primer dels errors ja ho invalida tot. S’equivoquen perquè la venda entre BPA i Vall Banc és una operació entre dues entitats privades. L’AREB té el control de BPA, però el banc és una societat privada i qualsevol operació que faci és de l’àmbit privat. Mai es pot impugnar un acte entre privats a través de la via administrativa perquè està reservada als organismes públics. Si s’impugnava la compravenda, la jurisdicció per reclamar era la civil.
La dada fonamental que recull la sentència és que “la venda va ser realitzada per BPA i, en conseqüència, l’operació no es pot predicar de l’AREB, per més que aquesta fos l’accionista única i administradora de BPA. La compravenda va ser concertada per BPA i Vall Banc, de manera que es tracta d’un contracte subscrit per entitats privades, que resulta aliè a l’àmbit de coneixement de la jurisdicció administrativa”.
L’error bàsic que han comès els Cierco (o els seus advocats) és confondre l’emissió dels Cocos amb la venda. Són conceptes totalment diferents. Si volien anar contra l’AREB, jurisdicció administrativa, havien d’impugnar l’emissió dels Cocos que sí va fer l’Agència de Resolucions d’Entitats Bancàries. En canvi, la seva demanda va ser contra la venda que va fer BPA i no l’AREB. I en aquest cas s’havia d’anar per la via civil.
La sentència del Tribunal Superior explicita que “per a una adequada resolució de la qüestió debatuda, cal tenir en compte que la part apel·lant només va impugnar el procés de venda dels bons convertibles en accions, com es desprèn clarament del petitum de la seva demanda, així com de la sol·licitud formulada prèviament davant de l’AREB. Tot i que el recurs d’apel·lació s’hi refereix repetidament, no es va impugnar l’emissió d’aquests bons convertibles, que havia estat acordada anteriorment per resolució de l’AREB de 21 d’abril de 2016”.
D’aquesta martingala dels “cocos” a Espanya en dirien “una merienda de negros”.