Els recursos per evitar el desnonament del Punt de Trobada ja han quedat esgotats per la via nacional. Un cop el Tribunal Constitucional ha rebutjat la petició dels Cachafeiro d’anul·lar la sentència que els obliga a desallotjar l’edifici i retornar el ple ús a la família Mallol, la sentència és inamovible. A nivell andorrà només queda que la batllia faci executar l’ordre de desnonament i es pugui pactar fer-ho de forma ordenada. Això significaria donar uns mesos per, per exemple, vendre els estocs o establir com queda la situació dels treballadors.
Els Cachafeiro, segons fonts properes al cas, estan estudiant si porten el desnonament al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg i presenten un recurs basat fonamentalment en la discrepància sobre que se’ls hi hagi aplicat una llei de forma retroactiva. El cas ha estat jutjat amb la llei d’arrendament de finques urbanes del 1999 quan el contracte amb els Mayol es va signar el 1985. I, a més, es critica que no s’ha tingut en compte el tipus de contracte i se li ha aplicat una resolució de contracte estàndard. El contracte de lloguer per trenta anys del 1985 era qualsevol cosa menys estàndard donat que implicava que els Cachafeiro havien de construir, pagar i mantenir l’edifici del Punt de Trobada.
La situació s’està analitzant degut a que Estrasburg és una instància lenta i, si s’accepta el cas, por tardar anys en arribar una sentència. És cert però que el Tribunal dels Drets Humans contempla la possibilitat d’instar a fer marxa enrere una sentència o bé exigir una indemnització econòmica de l’Estat envers el demandant. Si li dona la raó. El problema fonamental és que, si la sentència tarda anys, el negoci que hi haurà a l’espai del Punt de Trobada ja farà temps que haurà canviat i això ho complica molt tot. De moment, s’estan analitzant els pros i els contres abans de prendre una decisió.
