El Consell Superior de la Justícia va obrir un expedient disciplinari contra un batlle que havia participat en una subhasta per embargament i va obtenir l’adjudicació d’unes unitats immobiliàries. Va traslladar els fets al Tribunal de Corts perquè decidís si era o no constitutiu de delicte. La fiscalia que creu que hi ha indicis de delicte va considerar que no calia fer una investigació extensa dels fets perquè ja se li havia enviat al Tribunal de Corts l’expedient. Aquest tribunal, però va decidir no obrir una causa contra el batlle per defectes de forma i perquè el ministeri públic no havia desenvolupat la investigació. La fiscalia va recórrer, entenent que l’expedient que el Consell Superior va entregar al Tribunal ja era suficient per obrir una causa penal. El recurs es va denegar.
La Fiscalia va portar l’afer al constitucional perquè considera que en un cas que pot afectar la “responsabilitat penal d’un batlle s’ha dut a terme una tramitació que no ha estat transparent ni ha respectat els principis processals més bàsics, no només per garantir els drets constitucionals dels intervinents, sinó també per no minar la confiança legítima de la societat en el funcionament de l’Administració de Justícia”.
El batlle implicat va al·legar que la fiscalia presenta uns fets esbiaixats. Defensa que “es va presentar a títol personal a una subhasta organitzada i duta a terme en totes les seves fases per una saig, i en la qual van participar més de 30 persones. Així mateix, addueix que la seva vinculació amb els béns derivava d’una demanda d’execució presentada per la part creditora, però en la qual no va efectuar la valoració del bé subhastat, ni tampoc va travar cap embargament sobre el mateix. A més, l’1 de setembre del 2017 va acordar l’arxivament dels autes per tal com l’execució va passar a ser competència del Saig”.
El cas ha arribat al Tribunal Constitucional que ha decidit donar la raó a la fiscalia i que el Tribunal de Corts ha de reunir-se i decidir si obre o no un judici de responsabilitat penal contra el batlle. El Tribunal Constitucional considera que el Tribunal de Corts “ha de pronunciar-se sobre si incoa el judici de responsabilitat penal i tramita les diligències judicials oportunes respecte de l’assumpte comunicat pel Consell Superior de la Justícia, o sobre si considera, de manera fonamentada en Dret, que els fets denunciats no són constitutius d’infracció penal que doni lloc a la incoació del judici de responsabilitat penal”.
