Els administradors i directius de BPA Frederic Borràs Pàmies, Ricard Climent Meca, Francisco Javier Campos Tomas, Joan Pablo Miquel Prats, Santiago De Rosselló Piera i Cristina Lozano Bonet van presentar un recurs al Tribunal Constitucional perquè els seus dipòsits a BPA van ser utilitzats per a la recapitalització del banc després que fos intervingut. Consideraven inconstitucional la llei de l’AREB que preveia l’ús dels seus dipòsits pel fet de ser-ne administradors, de dret o de fet, o membres de l’alta direcció. Al·legaven que s’ha vulnerat el principi d’igualtat i que se’ls ha discriminat en relació amb la resta de creditors i de clients de l’entitat bancària, sense que existeixi una justificació, perquè no existeix cap relació de causa a efecte entre el seu comportament o actuació com a alta direcció o administradors amb la nota del FinCEN i la posterior intervenció bancària. Indicaven que també es vulnera el seu dret a la presumpció d’innocència, ja que es presumeix la culpabilitat de l’alta direcció i de l’administració en la inviabilitat de l’entitat. I entenien que s’havia actuat amb retroactivitat perquè quan es van utilitzar els seus fons per a la recapitalització el banc ja estava intervingut.
El recurs ja va ser denegat en les dues primeres instàncies judicials en entendre que els administradors i els alts directius de BPA tenen responsabilitat en la nota dels Estats Units per blanqueig que va provocar la intervenció de l’entitat. Es destaca que el FinCEN del Departament del Tresor dels Estats Units va denunciar la BPA per blanqueig de diners i li va impedir de manera automàtica l’accés al finançament interbancari en dòlars, cosa que va suposar el col·lapse del banc i que va justificar la seva intervenció. I respecte a la retroactivitat s’indicava que els directius del banc són responsables del que va passar perquè “les persones han de saber les conseqüències dels seus actes”.
El Constitucional tomba el recurs perquè “l’aplicabilitat immediata d’una norma a una situació existent no es pot confondre amb la retroactivitat de la norma, i que l’aplicació diferenciada d’una llei en funció de situacions diferents (directius amb responsabilitat pel que van fer i clients que no tenen cap intervenció). no infringeix el principi d’igualtat.
Utilitzar el nostre país com a xarxa per blanquejar tota la porqueria mundial fent calers a cabassos es que malauradament va passar.
I de qui és la culpa dels diners que acceptava el banc procedents d’activitats li.licites? Quin cinisme i barra que tè aquesta gent…Per cobrar prou eren bons però no per fer la seva feina com l’havien de fer
“directius amb responsabilitat pel que van fer i clients que no tenen cap intervenció”. Quan eren beneficis només per a ells, quan han sigut pèrdues són per a tots. Filosofia neoliberal en estat pur. Estaran fent servir el diccionari per entendre la frase: “les persones han de saber les conseqüències dels seus actes”.
Una sentència molt clarificadora. Celebro que finalment es vagi posant al seu lloc aquesta gent que casi ens enfonsen el país.