El Tribunal Constitucional ha avalat la falta greu amb la que va ser sancionat l’advocat Pere Augé per part del Col·legi d’Advocats. El motiu de la sanció provenia pel fet que el soci minoritari d’una empresa es va queixar perquè Augé representava al mateix temps al soci majoritari i a la societat. El minoritari se sentia indefens davant d’aquesta situació perquè considerava que se’l deixava en inferioritat de condicions en el seu conflicte amb el majoritari.
El Col·legi d’Advocats va estar d’acord amb el fet que Augé estava cometent una infracció que incloïa, per exemple tenir tota la informació de la societat com a lletrat de la mateixa i poder-la utilitzar en benefici del seu altre client: el soci majoritari. L’advocat va recórrer la falta greu imposada pel Col·legi i va arribar fins el Tribunal Constitucional que no li va admetre a tràmit el recurs d’empara. El lletrat va presentar recurs de súplica al TC però ha estat rebutjat novament.
El Constitucional conclou que “que existeix un conflicte real i actual entre el soci majoritari i el minoritari, així com aquest darrer amb la societat, circumstància que no impedeix descartar que els interessos de la societat siguin discordants amb l’administradora i sòcia majoritària, la qual cosa pot posar en perill la independència de l’advocat” quan està representant els dos clients alhora.
El Tribunal Constitucional avala que un advocat només pot tenir un client. Genial! Avala també que la incongruència de la sentència no te rellevança constitucional. Genial al quadrat! No cal que el ciutadà es preocupi quan rebi una multa si la administració li diu que hi havia risc de defraudació enlloc de defraudació, total la diferencia no té relevancia constitucional.
El que haurieu de fer és llegir la sentència recorreguda. El conflicte d’interessos no és “real”sinó ”potencial” segons el CADA i la justícia. Un fet “potencial”, per natura no pot ser sancionable. A tall d’exemple, tots som potencials agressors només per ser persones. Mai ha existit un conflicte entre les parts en qüestió. Tots els advocats d’un país tenen conflictes d’interessos “potencials” només que representin més d’un client, doncs eventualment aquests poden entaular un litigi (moment en quin en renunciaria a la representació d’un d’ambdós, bo abans). A tot això, un soci majoritari i un minoritari tenen la mateixa informació sobre una societat per dret (llegiu normatiuva, soques). L’existencia d’un conflicte d’interessos consumat en el cas present és factica i tècnicament imposible. Una vergonya més del nostre país, en que ni tan sols tots els membres del TC són juristes. Ánims als que recolzeu la corrupció d’aquest país. No anem enlloc així.