El 14 d’agost del 2019, l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) va acordar la intervenció de la companyia asseguradora Assegurances Generals, SA a causa d’un govern corporatiu deficient. En el marc d’aquesta intervenció, el 17 d’octubre del 2019, l’administrador especial designat va presentar una demanda de fallida. La batlle Nàdia Alís Cirera, va dictar un aute mitjançant el qual decretava, entre d’altres, la cessació de pagaments i la fallida de la societat Assegurances Generals, SA, així com de la societat Carlemany, SA, nomenava com a administrador judicial l’AFA, nomenava els serveis jurídics de les entitats bancàries Crèdit Andorrà i MoraBanc com a controladors del concurs de creditors, autoritzava a l’administrador judicial a no renovar les pòlisses d’assegurança que arribaven a venciment, ordenava la publicació al BOPA d’aquesta resolució per tal que els creditors lliuressin els seus justificants, i, travava embargament sobre els béns patrimoni de la societat Assegurances Generals, SA.
Amadeu Calvó Casal i Núria Boronat Gomà, accionistes i dirigents d’Assegurances Generals, van recórrer contra aquesta decisió en què es demanava la recusació de la batlle pels dubtes sobre la seva imparcialitat. Va ser rebutjat. El 21 de juliol del 2020, Amadeu Calvó Casal i Núria Boronat Gomà va interposar un recurs d’empara en considerar que s’havia vulnerat el seu dret a un tribunal imparcial. Com a primera prova d’aquesta manca d’imparcialitat, invoquen el fet que la batlle havia treballat amb el seu advocat defensor anterior.
Al·legaven també que el seu fill i la batlle havien anat junts a classe al Lycée Comte de Foix, fet que és un altre motiu de recusació perquè es prohibeix als jutges “Tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats”. En el seu escrit de conclusions destaquen que aquesta al·legació s’ha invocat en el moment en què es va tenir coneixement de la mateixa i manifesten que la batlle hagués hagut d’inhibir-se, atès que havia de conèixer forçosament aquesta relació. Instaven una manca d’imparcialitat per la rapidesa amb la qual la batlle va decidir la fallida i la cessació de pagaments de les seves societats.
La rapidesa en la presa de decisió de fallida i de cessació de pagaments adoptada per la batlle, segons Calvó i Boronat, no els va permetre demostrar que l’administrador especial no era competent per demanar aquesta fallida, ni aportar les proves acreditatives de la bona salut de les seves societats, ni obtenir un peritatge judicial sobre la realitat de la situació de les societats esmentades.
La Sala Civil del tribunal superior va rebutjar la petició perquè la relació professional entre la batlle i l’antic advocat dels recurrents va durar dos anys, i fins al setembre de 1999 (vint anys abans dels fets), data a partir de la qual la batlle va ser nomenada secretària judicial, després va integrar la carrera fiscal i posteriorment judicial.
La fiscalia també es va oposar a la petició perquè els recurrents coneixien la identitat de la batlle que havia de conèixer la seva causa i van esperar que aquesta es pronunciés sobre la fallida de les seves societats per demanar-ne la recusació. El ministeri públic també considerava que la breu relació professional de dos anys entre la batlle i l’antic advocat defensor dels recurrents, fa més de vint anys, no permet posar en dubte la imparcialitat de la batlle que d’ençà aquella data ha prosseguit la seva carrera en la magistratura.
Per acabar, sobre el fet que la batlle i el fill dels recurrents coincidissin en la mateixa classe a l’escola i que haguessin tingut una relació d’amor-odi, al·legació introduïda per primera vegada en seu constitucional, no només no ha estat acreditat, sinó que està tan allunyat en el temps que no pot fonamentar el motiu de recusació.
El Tribunal Constitucional ha rebutjat el recurs d’empara de Calvó i Boronat perquè la relació professional de la batlles es remuntava a vint anys i perquè no han aportat cap prova que acrediti l’amistat o l’enemistat manifesta al·legada entre el seu fill i la batlle..
