El Tribunal Superior ha rebutjat el recurs on el processat de BPA Sergi Fernández Genés pretenia que s’admetés a tràmit una querella contra el fiscal general Alfons Alberca Sanvicens i el cap de la Unitat d’investigació criminal de la policia Jaume Antich. Fernández pretenia que s’acceptés la querella per “tortures, coaccions, amenaces i prevaricació” d’Alberca i Antich contra el testaferro del mafiós xinès Gao Ping, Rafael Pallardó. Precisament les notes que guardava Pallardó, que enviava els diners a la Xina a través de comptes a BPA perquè fossin rebuts pels familiars de Gao Ping, en una llibreta que li va comissar la policia espanyola quan el va detenir van ser clau per al primer dels casos sobre BPA.
El Superior és molt dur amb Fernández a l’hora de rebutjar el recurs i li imposa que pagui les despeses judicials de l’altra part en ser unes acusacions a les que no troben cap base ja que no “hi ha cap element que avali racionalment la seva versemblança”. La història és però una mica rocambolesca i el tribunal, en algunes parts de la sentència, retreu a Fernández que una querella d’aquest tipus (amb unes acusacions tan serioses) el mínim que ha de tenir és que la presenti la suposada víctima i no un tercer. Fernández ve a dir que la presenta ell perquè la declaració de Pallardó és clau en el cas BPA on ell està processat. A més hi ha una barreja entre les acusacions envers la policia espanyola, on primer declara Pallardo, i les autoritats andorranes que ni tan sols s’acaba d’entendre. Tampoc hi ha cap element, segons la sentència, sobre les possibles accions de violència física o psíquica per coaccionar, torturar o amenaçar Pallardó.
Pallardó va declarar voluntàriament davant de la fiscalia andorrana i va explicar tot l’entramat de BPA. Dos anys després però, un cop instruïda ja la causa, va enviar un escrit tant a Andorra com a la policia espanyola on va dir que els fets relatats els havia fet sota coacció. Però Pallardó ni tan sols va ratificar ni declarar davant de la justícia per ratificar aquest escrit.
La defensa considera que una querella “desconcertant” com aquesta és tan sols una juagada més per retardar o impedir la celebració del judici del ‘cas BPA’
La defensa considera que la querella “atesa la seva manca absoluta i desconcertant de fonaments fàctics i jurídics”·ja que ni tan sols explica quins són els fets acusatoris que la motiven considera que és tan sols una maniobra més de les múltiples que es fan per retardar o impedir el judici del ‘cas BPA’.
