El Superior avala que la nena musulmana pugui portar vel a l’escola, tot i que Govern defensava que és un element que discrimina les dones

Una resident musulmana, actuant en representació de la seva filla menor AAA, interposar demanda contra el govern, pel procediment urgent i preferent, en què impugnava les decisions adoptades pel Ministeri d’Educació relatives a l’escolarització de la seva filla. Concretament, pel fet que no se li deixava anat a classe amb vel a l’Escola Andorrana d’Escaldes-Engordany. 

Denunciava que no es va admetre la presència de la menor en el centre educatiu mentre anés coberta amb un vel, en aplicació del reglament de règim intern, que prohibeix l’ostentació de cap símbol, motiu o vestimenta de caràcter religiós.

La Batllia va donar la raó a la família musulmana considerant que s’ha produït una vulneració dels drets de la menor a la lliure manifestació de les creences religioses i a l’educació.

La fiscalia va recórrer indicant que la sentència va tenir en consideració que la menor afirma que vol portar el vel a l’escola de forma voluntària, però no s’han tingut en compte les seves manifestacions de que, per a ella, el vel no té un significat religiós, de manera que no pot haver-hi vulneració del dret a la llibertat religiosa ja
que aquella no actua motivada per les seves creences religioses, ni, en conseqüència, tampoc s’ha transgredit el dret a l’educació.

Govern també va recórrer adduint que “l’’educació s’ofereix des d’un escenari de neutralitat a tots els nivells i l’Escola Andorrana no exerceix cap influència sobre les creences dels alumnes ni sobre la seva llibertat de consciència. El Reglament de règim intern del centre educatiu és una norma de convivència i no conté una
prohibició exclusiva del vel, sinó de tots els símbols religiosos sense distinció. La negativa del centre d’acceptar l’exhibició d’un símbol religiós no pot ser considerada una vulneració del dret a l’educació”. I afegia que “sobre la llibertat ideològica i religiosa, l’escola no interfereix en la pràctica religiosa de l’alumna. No s’ha limitat aquesta llibertat de manifestació de les creences religioses, sinó només l’exhibició dels seus símbols”.

I afegia que l’ús del vel té una càrrega religiosa, però també afecta altres principis i valors, ja que només és portat per la menor, però no pel seu germà o els nens en general. En conseqüència, són aplicables la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació i la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents, que emparen convenientment els continguts del Reglament de règim intern del centre educatiu. En aquest context, no és admissible una pràctica d’origen religiós integrat en algues cultures, que s’imposa a les
nenes i les dones i que no afecta els homes, d’acord amb el principi d’igualtat per raó de sexe”.

L’advocada de la família indicava que “la norma interna de l’escola (per prohibir els símbols religiosos) es va crear ad hoc pel cas de l’agent, sense que abans existís cap tipus de regulació sobre l’exhibició de símbols
religiosos, i la que es va adoptar no va ser publicada enlloc ni gaudia tan sols del rang de reglament”. Afirmava que “Govern no pot al·legar una pretesa neutralitat de l’educació, quan la pròpia Constitució reconeix una relació especial amb una religió concreta. D’altra banda, la menor ha de ser lliure de dur la vestimenta que vulgui, sense cap ingerència en la seva vida privada i familiar ja que porta el mocador de forma voluntària”

El Tribunal Superior dóna de nou la raó a la família musulmana pel mateix motiu que la sentència inicial: per prohibir els símbols religiosos cal una llei i no un reglament intern de l’Escola Andorrana perquè afecta la llibertat religiosa.

Tot aquest tema quedarà però obsolet perquè el Consell General va aprovar, mentre l’afer era a la Justícia, una llei que prohibeix els símbols religiosos a les escoles.