En el cas dels serveis de publicitat, d’acord amb el que s’estableix en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19 de febrer de 2009 (conegut com el Cas Athesia Druck), independentment d’on es trobi localitzat el destinatari del servei, ha de considerar-se que l’ús i gaudi efectiu es produeix en el lloc des del qual es difon el material publicitari. Aquest seria Espanya, perquè el youtuber està establert en el país veí i per tant pagaria segons la tributació espanyola. Els que es viuen a Andorra paguen segons el model andorrà.
En el cas dels serveis prestats per mitjans electrònics hi ha un menor vincle de connexió a una ubicació física. No obstant això, per a poder prestar aquests serveis, s’ha de tenir accés a Internet i, per tant, tenir una adreça IP que permeti identificar el lloc al qual es vincula la prestació dels serveis, sent l’adreça IP l’indicador més apropiat per a saber on s’utilitza i es gaudeix efectivament el servei. Novament la IP andorrana permet estalviar centenars de milers d’euros perquè no paguen el 21% sinó el 4,5%.
En conseqüència, aquesta regla de tancament obliga als youtubers que prestin serveis electrònics o de publicitat a un empresari o professional situat fora de la Unió Europea a repercutir el 21% de l’IVA espanyol, imposat no deduïble en seu del destinatari amb caràcter general (Youtube els Estats Units no podrà deduir un IVA espanyol), la qual cosa equival a una pujada de preu. Per això, el destinatari no estarà disposat a acceptar un increment de preus per la repercussió de l’impost i el youtuber establert a Espanya perd competitivitat respecte als seus col·legues establerts a Andorra, als quals no els resulta d’aplicació l’article 70-2 de la Llei de l’IVA.
Una solució per a evitar aquesta pèrdua de competitivitat seria canviar el canal de facturació i facturar, sempre que existeixi, a una filial localitzada a Espanya (en el seu cas Youtube Espanya), per a qui l’IVA repercutit pel youtuber fos deduïble i, per tant, estaria disposat a acceptar la repercussió de l’impost que tindria un efecte neutre. No obstant això, en alguns casos això no podrà ser possible donada l’estructura societària del destinatari.
Finalment, a manera de matisació, cal indicar que aquestes ineficàcies del mercat només es produeixen quan els serveis es presten a empresaris situats fora de la UE. En cas que els serveis es facturin a un empresari situat a la UE, no hi havia pèrdua de competitivitat comparativa perquè, tant els establerts a Andorra com els que romanen a Espanya, s’enfrontarien al mateix marc d’imposició indirecta emparat per la Directiva d’IVA
