El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) del Govern atén una mitjana de 180 persones cada mes. De fet, va tancar el 2020 oferint 25.345 hores de servei per atendre 327 persones i aquest any, fins a l’agost, ja ha atès 236 persones a les quals ha dedicat 18.038 hores de servei. Així ho ha posat en relleu la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat amb motiu del Dia internacional del cuidador. Pallarés ha manifestat que aquests serveis “aniran creixent perquè es vol potenciar l’autonomia personal” i que per tant es treballa per poder crear una xarxa en la que també es pugui comptar amb les entitats privades. D’aquesta manera, ja s’ha començat a treballar perquè aquestes entitats privades s’acreditin i es pugui concertar els seus serveis.
Pallarés ha concretat que els trenta treballadors que ara com ara té el SAD atenen sobretot persones en situació de fragilitat (23%), seguit per les persones ateses per diferents traumatismes (20%), i, finalment, les persones que presenten demències (19%). També ha recordat que s’ofereixen serveis com el suport a la higiene personal, canvis posturals, ajuda per vestir-se o la vigilància de la medicació, però també es dona suport emocional a l’usuari i a les famílies perquè també puguin “gestionar qüestions del dia a dia”.
La ministra ha posat en relleu que “la pandèmia ha donat a conèixer més el SAD, ja que no tothom en té coneixement fins que el requereix” i ha recordat que es tracta d’un servei que anirà en augment tant per la política de potenciar l’autonomia personal i que les persones puguin romandre a casa seva el màxim de temps possible com per l’envelliment de la població. En aquest sentit, ha manifestat que la plantilla “mai és suficient” i que per això “de cara al futur” s’ha d’aconseguir “treballar també amb entitats privades per ampliar servei i valorar la possibilitat de concertar serveis”. “Hem de fer una planificació important”, ha remarcat Pallarés, que ha afegit que s’està treballant en el pla nacional de la gent gran i que aquesta feina també s’està tenint en compte dins el pla nacional d’atenció social. Així, ha recordat que hi ha altres serveis com els centres de dia (ha esmentat la feina amb la Creu Roja) i els centres sociosanitaris per “generar un ecosistema sociosanitari de cara al futur” i que hi hagi una xarxa “ben estructurada i que funcioni amb col·laboracions d’entitats privades i l’administració”.
La ministra ha reivindicat la feina que fan els cuidadors del SAD i en aquest sentit ha subratllat que “durant la pandèmia ho han donat tot i més”. Aquest any s’ha volgut tornar a incidir en la seva formació i per aquest motiu es faran dues formacions continuades per als professionals del SAD. Sota el títol ‘Coneixem la demència’, la primera formació tindrà lloc el 18 de novembre i estarà organitzada juntament amb l’Associació andorrana per la malaltia d’alzheimer (AAMA). Durant el mes de gener, Afers Socials organitzarà, juntament amb el Consell Comarcal de l’Empordà, la segona formació per als professionals del SAD. Aquesta estarà centrada en el maltractament a les persones grans des d’una mirada preventiva i comunitària.
Quant a les queixes de les associacions perquè hi hagi una millora del seguiment de les persones, ha manifestat que abans de finals d’any s’implementarà de manera interna la història social que “facilitarà la informació” entre els diferents intervinents en cada cas. A més, espera que a principis d’any tots els equips i departaments hi tinguin accés, amb la millora de l’atenció que això pot comportar. A més, ha recordat que es treballa en la simplificació i digitalització dels processos, que també ha de servir per “deslliurar els treballadors de certes càrregues” i, per tant, que es pugui donar un millor servei amb el mateix personal. Qüestionada sobre si caldria reforçar la plantilla d’Afers Socials, ha recordat que en els últims dos anys “s’ha ampliat bastant” i que quan es produeixen vacants es cobreixen a través d’eventuals en funció de les necessitats.
També ha reiterat que les diferents comissions creades fan el seguiment dels casos i que les ajudes no es basen només en criteris econòmics, sinó que la valoració “va molt més enllà”. Ha remarcat, també, que treballen amb Salut per fer “un seguiment acurat” de tots els casos en què els dos ministeris estan implicats i que s’ha “recuperat el treball” per fer un nou reglament de seguiment per millorar l’atenció que es dona.
