Un mes i escaig després d’agafar el relleu al capdavant de l’Agència de Gestors Immobiliaris (AGIA), Gerard Casellas analitza la situació que està vivint al país el sector de l’habitatge i quines podrien ser les solucions per pal·liar una problemàtica que afecta a gran part de la població. El nou president considera que per intentar posar fi a la tensió que viu el mercat és necessari incrementar el parc d’habitatges i defensa que les immobiliàries no són un agent actiu i només fan d’intermediaris.
Com encara aquesta nova etapa davant de l’AGIA?
Bé, ja formava part de la junta des de feia dos anys i, per tant, res és nou per mi, però sí, agafar la presidència suposa un canvi i la tasca requereixen una gran feina, més de la que la gent es pensa.
Quins reptes i deures s’ha marcat?
El col·legi sobretot es dedica a la formació dels mateixos col·legiats, a treballar perquè no hi hagi intrusisme i a fer respectar el codi ètic de la professió, som els encarregats de vetllar pel respecte del codi ètic i de la informació dels col·legiats. Els reptes són importants, hi ha molts canvis de lleis contínuament i nosaltres ens hem d’adaptar a allò que ens pertoca.
Com valora la situació que viu el mercat de l’habitatge actualment?
Tenim un mercat molt tensat, però no és diferent del que està passant a totes les capitals de província espanyola, manca producte, manca habitatge i per consegüent els preus a l’alça. Quan hi ha més demanda que oferta sempre es tensen els preus a l’alça amb qualsevol producte i això només s’arregla posant més habitatge al mercat.
La solució passaria per incrementar la construcció.
Bàsicament. Si el que falta és allotjament, només construint-ne arribarem a equilibrar la demanda i l’oferta.
D’on sorgeix la tensió?
Els preus del mercat actual són conseqüència que no hi ha sol, que el país té el seu èxit i que hi ha treballadors que volen venir a treballar aquí. A més, l’oferta va més a poc a poc que la demanda i això crea tensions i també la confiança per a qui inverteix li surti rendible perquè ningú vol perdre els diners.
Què en pensa de les iniciatives de pisos socials que s’impulsen des del Govern i alguns comuns?
Penso que aquestes iniciatives representen un nombre baix de pisos i que no resoldran el problema. Podran alleugerir la situació a unes quantes famílies, però és insuficient per poder rebaixar els preus del lloguer. Igualment, penso que hem d’esperar als estudis que es faran a través de l’Institut de l’Habitatge per conèixer quines són les necessitats que tenim.
L’administració pública està fent un esforç suficient?
Com a mínim s’ha creat l’Institut de l’Habitatge i han pres mesures com apujar el salari mínim, la congelació de les pujades dels contractes, les prórrogues, ha anat prenent mesures que han tingut la seva repercussió. Són accions pal·liatives que ajudaran una mica, però no desencallaran la situació de l’habitatge.
Creu es podria haver previngut la situació actual?
El que veig és que a tot arreu on hi ha bona activitat econòmica passa, no és una problemàtica només d’Andorra, està generalitzada a les grans poblacions. On hi ha riquesa i treball passa el mateix.
Es mostren a favor de les congelacions i les regulacions?
No, no som partidaris. Considerem que al final s’aconsegueix un resultat contrari al que es busca perquè fan tensar encara més el mercat. Encara vivim en un món lliure i els propietaris poden fer el que vulguin amb els seus immobles.
Què es pot fer davant aquesta situació?
L’única solució per abaixar preus és que hi hagi més habitatge, més construcció. A banda, també caldran executar més accions per resoldre la problemàtica, ja que no n’hi ha una solució màgica, però reitero, tant sí com no hauran de passar per un increment del parc.
Veu la llum al final del túnel?
L’habitatge a Andorra sempre serà car, dir el contrari és enganyar a la gent. Veig molt difícil que l’habitatge sigui assequible, de la mateixa manera que ho veig a les grans ciutats. És una mica difícil creure que a Andorra trobarem la solució quan no s’ha trobat enlloc.
Les immobiliàries tenen un paper cabdal.
Nosaltres només fem d’intermediaris, el producte ens el porta el client, no som agents actius del mercat des del punt de vista que la nostra feina pugui aportar una influència en el preu i l’oferta i la demanda de l’habitatge. Som informadors del mercat.
Hi ha especulació?
Ni tot és blanc ni tot és negre, però sempre es parla d’aquesta mena de propietaris i el que fem és demonitzar-los a tots, però n’hi ha molts que són molt sensats, que apugen l’IPC i quan s’acaba el contracte, si l’inquilí és bon pagador, continua només amb aquests augments.
