L’economia del país ha enregistrat una caiguda del 9,3% en termes reals en el primer trimestre de l’any respecte al primer trimestre de l’exercici 2020. Aquesta caiguda, indiquen des del departament d’Estadística del Govern, continua marcada pels efectes de la pandèmia. Si es tenen en compte les dades del quart trimestre 2020, la davallada és del 6,1%.
Així, en el primer trimestre el sector industrial i el sector de la construcció tornen a experimentar taxes de creixement positives i, l’agricultura i els serveis mostren taxes de creixement negatives. En conseqüència, l’economia manté la tendència i sembla que comença a estabilitzar-se. Si es compara amb les economies de l’entorn, l’economia andorrana se situa per sota de l’espanyola (-4,3%) i de la variació de l’Unió Europea (-1,2%). Pel que fa a la variació l’economia francesa, aquesta experimenta un creixement positiu de l’1,2%.
Estadística recorda que l’evolució del PIB d’Andorra ve molt marcada per la dinàmica dels serveis, atès que aquest sector ha suposat més del 80% de l’indicador en els darrers anys, i precisament en el primer trimestre de l’any aquest àmbit d’activitat econòmica ha experimentat una caiguda del 12,9%, mentre l’agricultura també ha davallat, en aquest cas en un 1,8%. En canvi, el sector de la construcció torna a una dinàmica molt positiva, superant les variacions que havia experimentat l’any 2019, i ha crescut un 23,4% en el primer trimestre del 2021, mentre pel que fa a la indústria, també torna a experimentar una variació positiva en aquest període fins a arribar a una taxa de variació de l’1,8%.
En el cas concret dels serveis, i d’acord amb la classificació europea d’activitats econòmiques, el sector se subdivideix en tres subsectors. En primer lloc, comerç, transport, hostaleria i informació, que suposa un 30% del valor agregar brut (VAB) andorrà de serveis. En segon lloc, les activitats financeres, immobiliàries, professionals i tècniques, amb un pes del 45% i finalment, les administracions públiques, educació, sanitat, serveis socials i personals, les quals representen el 25% del VAB de serveis.
Les activitats del primer subsector comerç, hostaleria, transport, informació i comunicació han presentat una dinàmica molt positiva en els darrers anys on s’han constituït en l’accelerador principal de l’economia. Això no obstant, arran de la Covid-199 i a causa de l’alta vinculació d’aquest subsector al turisme, durant l’any 2020 van patir una desacceleració considerable, una tendència que s’ha mantingut aquest primer trimestre de l’any on el subsector ha davallat un 26,7%. Entre les activitats incloses en aquest grup destaca la caiguda d’un 13% enregistrada pel comerç, la del 69,9% de l’hostaleria o la del 37,5% del transport. En canvi, informació i comunicació han experimentat un increment del +8,1%.
L’evolució del primer grup contrasta amb els resultats del segon subsector, en el qual s’ubiquen les activitats financeres, entre d’altres. La crisi sanitària ha afectat també a aquest subsector però de manera menys intensa. Pel que fa al primer trimestre del 2021 registra una caiguda del 0,6%. Si s’analitza el detall d’aquest subsector es pot veure que el sector financer cau el 7,6%, el sector immobiliari creix un 8,1% i les activitats professionals i tècniques davallen 5,6%.
Finalment, l’evolució del subsector de les administracions públiques, educació, sanitat, serveis socials i personals es mostra més constant al llarg dels períodes considerats, a diferència dels altres dos subsectors. Durant el segon trimestre del 2020 l’efecte de la crisi sanitària va ser considerable per aquest subsector. Per aquest primer trimestre del 2021 experimenta una variació negativa del 12,3%. Pel que fa al detall del subsector s’observa que el conjunt format per l’administració pública, l’educació, la sanitat i els serveis socials creix un 0,5% i, en canvi, els serveis personals cauen un 39,4%.
