El debat sobre la contribució a través d’impostos al manteniment de l’Estat del Benestar és un debat que divideix als youtubers que es queden a Espanya i aquells que es muden a la recerca de marcs fiscals més favorables com el que ofereix el Principat. Ara, un grup d’experts per a la reforma fiscal proposen que es replantegin quins són els criteris que determinen que una persona és resident fiscal a Espanya. En aquest sentit, obren la porta al fet que es tinguin en compte la utilització dels serveis i prestacions públiques a l’hora de determinar quin és el país de residència d’una persona física.
Aquest grup es va constituir el 12 d’abril de 2021 i té un caràcter multidisciplinari, en estar format per homes i dones de gran prestigi acadèmic i que són catedràtics i catedràtiques d’Economia i Dret Financer i Tributari. Durant aquests mesos s’han dedicat a analitzar el sistema tributari en la seva integritat i a elaborar una proposta de reforma fiscal, que ara lliuren al Govern. Acaben d’entregar al Govern espanyol un Llibre blanc sobre la reforma fiscal
El treball va en la línia del que demanen els tècnics de l’Agència Tributària
En el Llibre blanc per a la reforma fiscal, que han presentat aquest dijous, els experts consideren que el criteri sobre la permanència durant 183 dies en territori espanyol és “de molt difícil comprovació, especialment quan no existeixen controls fronterers”. A més, els catedràtics plantegen que es flexibilitzi el còmput d’aquests 183 dies “per a evitar l’aparició de conflictes de doble residència i suposats de doble imposició”. Ser més flexible “també podria servir per a evitar haver d’acudir a un procediment amistós per a determinar la data a partir de la qual el contribuent tindrà la consideració de resident fiscal en un o l’altre Estat”, afegeixen.
Respecte a la definició del nucli principal o la base de les actuacions o interessos econòmics, els catedràtics consideren que es tracta d’un tema “problemàtic per localitzar la residència fiscal a Espanya en la mesura en què les noves tecnologies i les plataformes en línia permeten obtenir fonts de renda des de molt diferents punts de la geografia mundial”. Per això, reclamen “major grau de detall” en el criteri perquè es pugui establir el nucli principal i no descarten la integració entre els factors econòmics i de caràcter familiar “dins d’un criteri més ampli de “centres d’interessos vitals”. Aquesta mesura, consideren, donaria més protagonisme al “caràcter familiar davant la realitat creixent del teletreball”.
El nou concepte de “jurisdicció no cooperativa”
A més, plantegen modificacions en la llei de l’IRPF perquè s’apliqui als espanyols que es traslladin a “jurisdiccions no cooperatives”, com és el cas d’Andorra, que no està inclòs en el llistat de paradisos fiscals, i es concreti què significa un “nivell impositiu considerablement inferior” perquè el contribuent pugui acreditar “que el canvi de residència fiscal no té caràcter abusiu”.
una bona opció es que ho facin per la nacionalitat, si ets espanyol i t’han vas a viure a Andorra, pues que paguis el 10% o lo que sigui al govern d’Andorra i la resta que toqui a hisenda espanyola, així ens llliurariem d’aquesta manada d’inutils egolatras influencers, que no mes serveixen per pasejar pels carrers amb els seus esportius
Te come la rabia
Llavors un andorra que viu a espanya el govern Andorrà li tornarà l’excess de impostos si aguest viscut a Andorra ?