El futur Institut Nacional de l’Habitatge disposarà de les dades de tots els lloguers del país, incloent-hi el preu que paga cada inquilí. Aquesta serà, segons fonts properes al cas, la principal arma que tindrà l’organisme per saber com fer front al problema dels arrendaments. En aquests moments és molt complicat establir mesures per ajudar a treure pressió sobre el mercat del lloguer perquè el Govern ni tan sols sap quants habitatges estan arrendats. Tampoc sap els preus ni els metres quadrats o les tipologies dels pisos. L’única dada disponible és la de les enquestes d’Estadística i sobre les que hi ha forts dubtes de la seva correspondència a la realitat. En tot cas, és una petita mostra que no serveix per conèixer la realitat del sector.
L’executiu incorpora al text legal sobre l’Institut Nacional de l’Habitatge un punt perquè l’entitat disposi de les dades dels lloguers d’Andorra. El punt que queda a l’aire és saber qui les ha de facilitar. Aquí hi ha dues opinions. O els comuns o els propietaris dels habitatges. I hi ha diversitat d’opinions. Els comuns disposen teòricament de les xifres de la seva parròquia perquè els propietaris paguen un impost a l’arrendament. En el document corresponent hi ha les dades de l’habitatge i el preu. L’altra teoria aposta perquè siguin els propietaris els que tinguin l’obligació de traslladar a l’Institut Nacional de l’Habitatge les dades de l’arrendament cada cop que facin un contracte. En contra d’aquesta opció s’addueix que no té cap sentit posar una nova obligació als propietaris quan ja hi ha una administració que disposa de les dades i només ha de traspassar-les a l’Estat.
Sigui quina sigui la fórmula, l’Institut disposarà de les dades reals per a la radiografia de quina és la situació del mercat al país i, especialment, tindrà dades exactes de quins són els lloguers que s’estan pagant a Andorra. Cal recordar que la pròrroga que s’aplicarà dels contractes durant l’any vinent serà la tercera i última. Si s’arriba a un quart any, comportaria que pràcticament el 80% (cada any de pròrroga afecta un 20% del total dels habitatges perquè els contractes són de cinc anys) dels arrendaments no es mourien. Significaria directament el bloqueig del sector.