El fons de pensions té jubilacions compromeses per set mil milions i només té mil quatre-cents a la caixa

El president de la CASS Albert Font ha explicat en compareixença al Consell General que hi ha 162.000 persones que han cotitzat a la Seguretat Social i que tenen dret a pensió. La xifra global que se’ls hauria de pagar al llarg del temps que cobraran pensió (estimació segons el temps entre l’edat de jubilació i l’esperança de vida) suposa més de 7.000 milions d’euros. Actualment, el fons de jubilació compta amb 1.392 milions d’euros. A efectes pràctics significa que per cada deu euros que s’han de pagar només hi ha dos a la caixa.

En la branca de jubilació, que és “on hi ha més preocupació”, segons Font, la Seguretat Social va registrar l’any passat uns ingressos de 143 milions d’euros per a unes despeses en prestacions de 105 milions. L’excedent de caixa va ser de 41,75 milions, una xifra que suposa un 9,6% menys que l’any anterior i, en aquest sentit, ha incidit en el fet que “arribarà un moment que es pagarà més que el que es cobra” i això arribarà durant la propera legislatura.

Durant la propera legislatura ja s’entrarà en l’espiral de més despesa en pensions que ingressos per cotitzacions

“Ara és el moment d’anticipar-se”, ha incidit, destacant que el model sobre el qual es basa el sistema de jubilació, que data dels anys 60, mostra “unes febleses a les quals cal fer-hi front”. En aquest sentit, tant ell com el president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, han manifestat que cal obrir un debat sobre un canvi de model. Font ha detallat, com a exemple, que el 2016 les despeses representaven un 59% dels ingressos i el 2019 aquest percentatge ja era del 67%. I quant a aquest canvi de model, Cinca ha manifestat estar d’acord amb el plantejament del president del grup parlamentari de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, de plantejar una reflexió sobre el model que es vol implantar d’una manera àmplia, més enllà de certes propostes concretes. En aquest sentit, des del PS s’ha lamentat que encara no s’hagi impulsat el pacte d’estat que ha d’abordar aquesta qüestió.

Augmenta el dèficit en la branca sanitària

El dèficit de la branca general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es va situar l’any passat en 33,93 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 17,8% respecte del 2018. Es tracta d’una dada, tal com ha explicat el president del consell d’administració de la CASS, Albert Font, durant la seva intervenció davant les comissions legislatives de Finances i Pressupost i Sanitat, que ha de “fer reflexionar a tothom” ja que considera que es podria “optimitzar”. I és que novament una compareixença d’un responsable de la CASS ha servit per evidenciar una situació que Font ha titllat de “complicada” fent una crida als responsables polítics a prendre cartes en l’assumpte.

Font ha emfasitzat que any rere any es dona “una constant pujada de les despeses” i ha recordat que aquest increment es troba molt per sobre de l’increment de la població i, per tant, dels ingressos. També ha volgut fer notar que la despesa es concentra en un percentatge molt baix de la població però també ha manifestat que es tracta d’un import econòmic important. En aquest sentit, i entre les dades que ha volgut posar sobre la taula per fer-hi una reflexió, hi ha el fet que la despesa hospitalària ha crescut un 29% i un 25% la derivada dels metges. Altres dades que també ha donat Font són que el 5,5% dels assalariats va estar de baixa l’any passat i també ha mostrat la seva “preocupació” pels accidents laborals.

La despesa sanitària s’ha disparat amb increments propers al 30%

Pel que fa a les eines per controlar la despesa sanitària, el president del consell d’administració de la CASS ha assenyalat que es pot actuar sobre els volums o sobre els costos. Pel que fa al primer apartat, ha manifestat que es poden tirar endavant polítiques de prevenció, per exemple, quant al càncer o les cardiopaties i les malalties mentals; també ha parlat de protocols d’accessibilitat, ja que creu que cal combatre “la barra lliure”; també considera que s’han de planificar els recursos; evitar ingerències de tipus comercials; valorar la relació del reemborsament al 100% amb el concepte de solidaritat o potenciar els controls existents, a més de fer certs protocols de seguiment orientats segons les patologies.

Pel que fa a les despeses, considera que caldria promocionar els genèrics; validar els protocols tenint en compte el binomi efecte-cost; avaluar el reemborsament dels productes en funció de la seva eficiència sanitària i ampliar en quantitat i qualitat la política de convencions amb els proveïdors. També creu que s’hauria de fer una revisió periòdica de la nomenclatura i la cartera de serveis i potenciar la modalitat ambulatòria en els actes quirúrgics.